Muntatge amb la presidenta de l'ANC amb Carles Puigdemont i Silvia Orriols als costats i al parlament català de fons

POLÍTICA

Les alternatives independentistes posen en un compromís ERC i Junts

Sílvia Orriols i l'ANC divideixen i descol·loquen els partits processistes

L'aparició de noves propostes dins de l'espai independentista ha descol·locat els vells partits processistes. ERC i Junts intenten reconduir les seves estratègies amb la mirada posada al nou escenari i les properes eleccions catalanes. El seu repte és neutralitzar les alternatives que intenten capitalitzar la indignació indepe.

Esquerra sent una absoluta animadversió cap a l'independentisme identitari de Sílvia Orriols i intenta combatre el seu discurs sempre que en té ocasió. Però alhora entén que Aliança Catalana competeix pel votant de Junts, i això juga a favor seu. Per això els interessa donar campa ampla a Orriols mentre assenyalen els de Puigdemont per haver caigut en la temptació identitària.

Muntatge amb un primer pla de Sílvia Orriols parlant i de fons una imatge d'una manifestació independentista amb diverses banderes estelades

L'enduriment del discurs migratori de Junts és el reflex millor de com aquestes noves opcions estan marcant l'agenda política catalana. Els postconvergents han passat de fomentar el bonisme per demanar la deportació d'estrangers multireincidents. Això evidencia el temor dels de Puigdemont que els seus votants se'n vagin a Aliança Catalana.

Les incògnites d'Aliança i l'ANC

Les perspectives electorals d'Aliança Catalana són molt incertes, perquè el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) es resisteix a incloure'l als sondejos. Però és evident que Silvia Orriols suposa una amenaça més per a Junts que per a ERC. La seva proposta ocupa un espai netament conservador, i això fa que esgarrapi més vots dels indignats de Junts que dels enfadats d'Esquerra.

El sector crític d'Esquerra podria ser més procliu a optar per la llista cívica de l'ANC, si finalment es presenta. Aquesta seria una candidatura més transversal, que podria atraure tant el votant d'ERC com els desencantats amb Puigdemont. Però fins i tot la llista cívica presenta un conflicte dins de l'independentisme.

Veus de l'independentisme, com recentment Lluís Llach, han mostrat la seva desafecció cap a Junts per haver pactat amb el PSOE. D'una banda, veuen amb bons ulls la creació d'una plataforma electoral alternativa que rellanci les aspiracions sobiranistes. Però d'altra banda són poc inclinats que sigui l'ANC qui lideri aquest procés.

La llista cívica ha creat un cisma dins de la mateixa ANC, on un sector d'exdirigents s'oposa a fer que l'Assemblea es presenti a les eleccions. Defensen que l'entitat va néixer com una plataforma transversal que té com a funció unir l'independentisme cívic. I que el seu paper està per sobre de les disputes entre partits i les conteses electorals.

Pla mitjà de Dolors Feliu a la manifestació de l'11 de setembre de 2023 subjectant una pancarta blava i alçant el seu braç dret fent el senyal de les 4 barres de la senyera amb els dits

A més, tenen dubtes sobre la divisió que pot generar en un independentisme que les enquestes assenyalen lluny de la majoria al Parlament. A ERC i Junts contemplen la llista de l'ANC com una oportunitat de canalitzar una dissidència controlada. Però alhora temen donar ales a un procés que pot acabar enfonsant els partits.

I després de les eleccions?

Després hi ha el problema de la reconfiguració dels espais després de les eleccions. Si la llista cívica i Aliança Catalana obtenen representació, no és clar l'encaix que poden tenir en una eventual majoria independentista.

Acceptarien ERC i Junts compartir espai amb “l'extrema dreta” de Sílvia Orriols? Els de Junts podrien fer els ulls grossos com ja van fer en certa manera a Ripoll després de les municipals. Però Esquerra i AC és una aliança antinatural, i els de Pere Aragonès preferien una aliança amb les esquerres PSC-Comuns.

Si la llista cívica és una impugnació a l'abandonament de la via unilateral per part d'ERC i Junts, com podran acoblar un espai unitari amb objectius compartits? ERC i Junts no abandonaran l'estratègia de la negociació amb Madrid posant en risc la seva aliança amb el PSOE. Però l'ANC tampoc no pot decebre els seus votants renunciant a allò per la qual cosa s'ha presentat.

L'auge de les alternatives assenyala alhora l'ocàs dels partits, però el procés no serà fulminant i immediat, i mentrestant hauran de gestionar l'entretemps. La realitat és que el moviment independentista arriba a les eleccions catalanes dividit. I que això no només perjudica el mateix independentisme, sinó que afavoreix altres espais com el PSC que es pot aprofitar d'aquesta situació.