L'últim aldarull a les presons evidencia els deures que té Ramon Espadaler

El soroll polític és màxim, però, a l'hora de la veritat, empal·lideix davant dels problemes reals. Catalunya destaca en aquest punt. Entre els molts problemes que hi ha sobre la taula (habitatge, sanitat, inseguretat, etc.), hi ha també el dels funcionaris de presons.

Com és sabut, els treballadors penitenciaris viuen un autèntic calvari al seu lloc de treball. Els percentatges d'agressions s'han disparat i els incidents de més o menys gravetat són constants. Tot i això, va ser l'assassinat d'una treballadora, Núria López, allò que va portar la situació a un nou nivell.

L'anterior Govern d'ERC va fer tot el possible per silenciar aquest col·lectiu. L'interès electoral va ser evident i així ho van denunciar els treballadors. En aquest sentit, el gruix de la plantilla va donar per perduda la legislatura anterior. No els va quedar més remei que esperar el Govern següent.

Ara, doncs, és el torn del PSC i del nou conseller de Justícia, Ramon Espadaler. I la situació està prou malament perquè el conseller Espadaler hagi de prendre mesures que, encara que provisionals, també són urgents. Així ho exigeix la realitat de les presons.

Sense anar més lluny, ahir mateix, es va viure un altre episodi d'alt voltatge en una presó catalana. Novament, si no fos per la professionalitat dels treballadors, la situació podria haver acabat malauradament.

Intenta incendiar la seva cel·la amb un altre reclús dins

A la presó de Puig de les Basses, a l'Alt Empordà, un intern de 25 anys i d'origen magribí va calar foc ahir a la cel·la per treure's la vida. El reclús es va tancar en una cel·la de la infermeria i va col·locar un matalàs a la porta, que després va aconseguir encendre sense que encara se sàpiga com ho va fer.

Aquest episodi es va saldar amb 8 funcionaris ferits (només un va ser traslladat a l'hospital) i el reclús en qüestió també ferit, així com un segon reclús, que va ser retingut per la força al lavabo. Segons va poder saber ElCaso, l'autor dels fets va dir al seu company que aquell dia moririen tots dos.

Finalment, els treballadors van acudir al lloc, entre flames i fum, i van aconseguir controlar la situació. És a dir, que si no es produeix la ràpida actuació dels treballadors potser ens hauríem trobat ahir amb dues persones mortes, una d'elles innocent.

Com han advertit els funcionaris moltes vegades, que aquesta mena de situacions siguin constants pot portar a un altre episodi dramàtic com el de Núria López. És per això que, per a ells, el canvi de Govern era una prioritat

La pregunta aleshores és què farà el nou Govern del PSC amb el conseller Espadaler com a responsable d'aquesta matèria. D'entrada, hi ha un cert marge per a l'esperança, sobretot si es compara amb la negligència de l'exconsellera Ubasart, que es va mantenir al càrrec fins al final.

Una mica d'esperança

D'entrada, el PSC va admetre al seu dia que la gestió penitenciària d'Ubasart era en cert sentit “incomprensible” i “inintel·ligible”. Així ho va manifestar el diputat del PSC, Ferran Pedret, a la compareixença d'Ubasart amb motiu de l'assassinat de Núria López.

"Costa entendre que després del que ha passat, no hagi passat res en el sentit d'assumir responsabilitats", va dir el diputat Pedret. "La resposta no es pot dilatar més en el temps", va concloure.

Entre altres coses, el representant del PSC va retreure a l'exconsellera que no fos conscient del profund malestar entre la plantilla. Li va reclamar, per exemple, la “modificació criteris” amb què s'avalua els interns. Sobre aquest assumpte, fins i tot el Síndic de Greuges ha assenyalat que hi ha indicis de negligència a l'assassinat de Núria López.

I encara que només sigui pel contrast amb Ubasart, els funcionaris de presons han rebut amb certa alegria l'arribada d'Espadaler.

“Els seus èxits seran també els nostres”

En un comunicat amb motiu del seu nomenament com a conseller, demanen a Espadaler, “expert en canvis”, un canvi de model penitenciari en què “la seguretat els treballadors sigui la prioritat”.

Entre algunes de les peticions més importants hi ha l'ús d'aerosols per reduir els presos més violents o una reforma legal que inclogui els funcionaris com a agents de l'autoritat. En aquest cas, les agressions tindran més conseqüències per als presos.

Insisteixen també que cal apartar els presos més violents per “aplicar les polítiques de rehabilitació als altres interns que volen tenir una altra oportunitat”.

“Els seus èxits professionals”, diuen finalment al conseller, “també seran els nostres. Molta sort, Senyor Espadaler”.