Xavier Rius Més del 35% dels menors a Catalunya són fills immigrants
El factor demogràfic converteix la societat catalana en una olla a pressió
La teoria del gran reemplaçament es basa en la constatació d'una substitució progressiva de població blanca europea per pobles d'altres orígens com els àrabs. Es produeix per la coincidència de dos factors. D'una banda, el descens de la taxa de natalitat europea, i de l'altra, el fenomen de la immigració massiva.
La teoria del gran reemplaçament ha estat ràpidament titllada d'extrema dreta per l'esquerra woke. Això no fa sinó amagar un problema real. El model multicultural ha fracassat i esclats com el dels suburbis francesos demostren que estan en risc els pilars de la cultura i la civilització occidentals.
Canvia el mapa demogràfic de Catalunya | Xavier Rius
Catalunya ha esdevingut un dels territoris amenaçats per aquesta realitat. Segons les dades recents de l'INE, més del 35% dels menors de 18 anys a Catalunya són descendents d'immigrants. Una dada que va a l'alça i mostra una clara tendència demogràfica.
Un fenomen imparable
Segons l'Enquesta de Característiques Essencials de la Població i els Habitatges de l'INE, el 2021 hi havia 558.000 descendents de la immigració a Catalunya. En el 56% dels casos, tots dos progenitors havien nascut a l'estranger. El 43% restant tenien un dels progenitors nascuts a Espanya.
Del còmput global hi ha 389.427 immigrants que són menors i que representen el 28% del total. A ells es podrien afegir els 107.688 menors que no van néixer a Espanya i que han arribat amb el reagrupament familiar. En total més del 35% dels menors a Catalunya són descendents d'immigrants.
Aquestes dades es poden creuar amb les de l'ajuntament de Barcelona, com a referència. El 2022, la ciutat comtal va registrar un saldo natural negatiu de 4.276 persones i un saldo migratori positiu de 26.634 persones. És a dir, que a Barcelona el creixement de la població només se sosté sobre l'increment de la immigració.
Una crisi inevitable
A les dades purament demogràfiques cal afegir-hi el context social. La gran majoria d'aquesta immigració es concentra en zones deprimides i precàries amb escasses possibilitats de prosperar. Si al 2% de les llars espanyoles amb menors de 16 anys tots els membres de la família estan a l'atur, en el cas dels immigrants arriba al 6,5%.
Crida l'atenció el fet que les xifres d'atur es disparen a les llars de famílies d'origen africà. Això afavoreix la concentració de bosses de pobresa a barris amb una immigració massificada. Amb el problema afegit de la manca dintegració per la procedència majoritària dimmigració no cristiana.
Avança la substitució cultural | Xavier Rius
Els experts avisen que aquest fenomen converteix Catalunya en una olla de pressió. Els problemes d‟integració i la manca d‟oportunitats acceleren el procés de degradació social que pot derivar fàcilment en esclats de violència.
La bena als ulls
Les dades mostren clarament una substitució demogràfica i cultural a Catalunya. Això, sumat a la crisi social i econòmica, acosta el panorama a un xoc de civilitzacions que ja està tenint lloc a altres països. A molts barris de grans ciutats catalanes ja s'està evidenciant una degradació de la convivència.
La resposta de les institucions continua sent mirar cap a una altra banda. A Catalunya, el Govern no només no cerca solucions sinó que afavoreix la substitució cultural. Això, malgrat l'advertència dels experts de que el problema està a punt d'esclatar-nos a la cara.
Més notícies: