Qui és Alfred Bosch, el candidat a presidir ERC que va criticar les polítiques bonistes

L'independentisme es retira a llepar-se les ferides. La renovació és més necessària que mai per enfrontar-se als reptes que Catalunya té al davant. Per això, s'erigeixen a l'horitzó les figures renovadores de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras.

Un president i un vicepresident que no es parlen per refer la unitat independentista. Tot això, després de perdre la majoria a les últimes eleccions autonòmiques. Paradigma de renovació.

Més candidatures a ERC

En el cas de Junts, Puigdemont sembla que té la situació controlada. A excepció d'algunes figures que estan fora del repartiment, com David Madí, ningú no gosa pronunciar cap crítica. La promesa de Puigdemont que deixaria la política si no era president s'ha dissolt en el no-res i les capacitats digestives de Junts.

A ERC, en canvi, la situació està més animada. La guerra interna aconsegueix cotes agòniques, amb filtracions mútues i l'acumulació d'episodis patètics. Segons l'últim publicat, i per a sorpresa de ningú, Marta Rovira va voler aprofitar els cartells de l'Alzheimer.

Per la seva banda, Junqueras maniobra amb el seu habitual jesuïtisme i predica bones paraules en totes direccions. A la Diada va deixar que els seus companys de partit es coguessin entre crits i acusacions de traïdors. La seva intenció és no cremar-se per arribar tan impol·lutament com sigui possible al congrés del partit.

En aquest sentit, una de les notícies més pintoresques d'aquests dies és que hi haurà una tercera candidatura per controlar ERC. El seu líder serà Alfred Bosch, que també ha format part del mobiliari polític dels darrers anys. Havent estat regidor, diputat a Madrid i conseller de Torra, Bosch també es proposa de ser la renovació.

La candidatura de Bosch, contrària a pactar amb el PSC

Durant les properes setmanes, el camp semàntic d'ERC serà el de la “novetat”. D'alguna manera, totes les candidatures parlaran de novetats i de mirar endavant. I la candidatura de Bosch es diu precisament Foc Nou.

En línies generals, és una opció netament independentista. Pels que hagin seguit les opinions de Bosch, això no és cap novetat. Des del principi, Bosch es va manifestar contra pactar amb el PSC.

En essència, la tesi de Bosch és que pactar amb Illa no acostarà Catalunya a la independència, que és el que ha venut Rovira. I tot al marge que ERC ha pagat per avançat el vot favorable al PSC. Bosch accepta l'evidència que entre una cosa i l'altra el PSC s'ha fet amb les institucions.

“Seria molt més raonable exigir un seguit de passes reals per part del poder espanyol i, mentre no arribin, anar a les urnes tants cops com calgui”, deia el juliol passat en una de les seves columnes del Món. El que Bosch no ha aclarit mai és el que hi ha més enllà d'aquesta versió republicana de l'actitud kamikaze.

El que sí que s'ha distingit Bosch és criticar el discurs oficial d'ERC en matèria de seguretat.

Alfred Bosch, un vers solt al debat de la inseguretat

També en una columna a El Món, Bosch va parlar sense eufemismes del problema d'inseguretat que hi ha Catalunya. En realitat, Bosch no va fer res més que posar en paraules l'evidència ja assenyalada per molts. És a dir, que hi ha un augment de la delinqüència i una sobrerepresentació de persones estrangeres.

Cal destacar que Bosch abordava l'assumpte sense caricaturitzar l'adversari polític o infantilitzar el ciutadà, com sí que va fer l'exconseller Elena. “Tant entre els perpetradors com entre les víctimes, hi dominen les nacionalitats estrangeres i allò que als Estats Units en dirien les minories ètniques”, deia Bosch.

Així mateix, posava l'accent a la necessitat que la informació fos clara i ajustada a la realitat. “Crec que un dels grans problemes que ens afecten és la dificultat que tenim en parlar sobre fets delictius sense embuts, oferint tota la informació que sens dubte està a l’abast de la policia i dels testimonis”.

Certament, aquest discurs resulta disruptiva dins del que ha estat ERC durant els darrers anys. Però no és menys cert que arriba tard, sobretot per a ERC.

El maig passat, els ciutadans ja van castigar la inacció dels republicans sobre aquesta matèria. Només queda per veure si la candidatura que surti victoriosa es mantindrà fidel als errors. No seria estrany, a Junts ho estan fent.