El futur de Puigdemont provoca una baralla entre dos dels ideòlegs de Convergència

Amb la publicació del seu llibre, Merèixer la victòria: el Procés per a adults, la mà dreta d'Artur Mas, David Madí, ha obert un espai de debat (força encès) dins del sector conservador de l'independentisme.

Ara, Madí ha tornat a fer una entrevista i ha cridat Junts al realisme i a assumir la situació. Això no ha agradat res a un altre pes pesant de Junts com Agustí Colomines, que ha carregat amb molta duresa contra Madí.

Debilitat estratègica

En última instància, la tesi de Madí és simple: que el projecte indepe mai no va tenir prou capacitat estratègica per aconseguir un objectiu de tanta importància com organitzar un Estat. En aquest sentit, Madí no ha estalviat en crítiques una certa actitud infantil dins del nacionalisme català.

“El catalanisme faria bé d'entendre com funciona de debò tot. S'estalviarien molts 'drama queen' als que ens tenen acostumats”, va dir, per exemple, durant la promoció del llibre. I tampoc ha escatimat en crítiques altres partits. Sense anar més lluny, la CUP la va qualificar de “secta política encallada a mig camí entre una versió cutre del comunisme i un club de cànnabis”.

David Madí, en definitiva, entén que la política és el terreny de la força i l'estratègia. Això li ha portat a elogiar la “cultura de poder” que té Espanya, a diferència de la cultura política catalana, tendent a la resistència i, de vegades, al victimisme.

Assumir el resultat

Sobre les eleccions autonòmiques del 12M, la conclusió de Madí és clara. “Per primera vegada des del 1980 el catalanisme no suma majoria absoluta. Hi ha un milió de votants que fa una abstenció de càstig militant. No sé si són capaços d'entendre el diagnòstic, però si no ho entenen, aquest els passarà per sobre”, va dir en una entrevista a El Periódico.

I ahir, en una entrevista per a Agenda Pública, Madí es va reafirmar a les seves tesis. És a dir, que l'escenari ha canviat, que Puigdemont ho ha d'assumir i que Catalunya entra en una nova fase, que no és res més que el resultat d'un fracàs. "L'independentisme de l'1 d'octubre ha perdut estrepitosament. Però aquesta fase acabarà evolucionant", diu Madí.

Més enllà de l'anàlisi panoràmica, el dard més interessant és el que mana a l'expresident Puigdemont i als seus seguidors. En essència, Madí els diu que instal·lar-se en un fracàs no donarà resultats. El motiu és que “el mandat electoral sempre existeix”. En aquest cas, el mandat electoral és que el processisme no suma majoria al Parlament.

Colomins esclata

Tant el llibre, com les idees i la figura de David Madí sembla que no agraden gaire a una altra figura important de Junts: Agustí Colomines. En un extens missatge publicat en xarxes socials, Colomines carrega amb força duresa contra David Madí. Colomines qualifica de “trampós, mentider i arrogant” el llibre de Madí. De la mateixa manera, l'acusa de donar-se “un protagonisme que no té”.

Per la resta, Colomines no entra gaire en els arguments que planteja Madí. Per contra, els desqualifica i es reafirma a la seva postura. Entre altres coses, Colomines assegura que “absolutament ningú” de l'entorn de Puigdemont està en aquests moments intentant convèncer l'expresident que se li ha passat l'arròs.

Així mateix, Colomines tampoc estalvia en qualificatius despectius contra Madí: “sangonera”, “olor de naftalina”, traïdor, etc. “És que Madí no ha entès què va passar el 8 d'agost? La política és per a gent adulta i no per a una colla de farsants que volen salvar la pell a costa d'enterrar Puigdemont i l'independentisme representat per Junts”.

D'aquesta manera queda constatat que hi ha dues postures dins del sobiranisme conservador. Una que assumeix la derrota de l'independentisme i que demana aprofitar les finestres d'oportunitat que puguin aparèixer, i una altra que es manté en la fidelitat a l'expresident Puigdemont. De moment, aquesta darrera sembla que és la que s'imposarà.