Ignacio Garriga i Alejandro Fernández brillen a Catalunya amb el PP i Vox en flames

El debat de política general al Parlament, aquesta setmana, ha permès als líders del PP i Vox lluir-se. El dirigent popular Alejandro Fernández ha ofert una alternativa per a Catalunya, basada en la reducció de la pressió fiscal, la mà dura contra la delinqüència i la millora educativa. Per la seva banda, el dirigent de Vox, Ignacio Garriga, s'ha centrat en la immigració i la inseguretat rebatent el govern de Salvador Illa amb dades.

Els seus discursos han tingut un impacte notable en l'opinió pública a Catalunya que no veu al govern de Salvador Illa un model alternatiu al processisme. Els seus dots oratoris i la solidesa de les exposicions consoliden els dos partits en una posició còmoda dins de l'oposició. El PP amb els 15 diputats que tripliquen la força que tenia a l'anterior legislatura, i Vox mantenint-se a la zona mitjana com a cinquena força.

Però, a més, les figures d'Alejandro Fernández i Ignacio Garriga adquireixen més força ara que els seus partits nacionals estan en crisi. Feijóo amb la rebel·lió interna al PP després de votar a favor d'una reforma que beneficia 44 presos d'ETA. Abascal amb una nova crisi interna a Vox pel mateix error que el PP a la votació, i pel cessament de Rocío Monasterio que ha acusat la direcció d'autoritària.

Crisi al PP i la guerra Fernández-Feijóo

L'error del PP en la votació que beneficia els presos d'ETA revifa les diferències entre Alejandro Fernández i la direcció nacional del partit. El president del PP català va posar una piulada que sonava a dard contra Feijóo: “Avui és un dia ideal per recordar el lema fundacional del nostre partit, Espanya i Llibertat, i les seves conseqüències: suport màxim a les Víctima del Terrorisme i batalla de les idees davant del separatisme i l'extrema esquerra”.

Tot i que la força dels fets van portar Feijóo a mantenir Fernández al seu lloc, la distància entre tots dos no s'ha reduït. Fernández segueix defensant la connivència zero amb el separatisme i denunciant sempre que pot, com en aquest cas, els errors estratègics del partit. La batalla entre tots dos cobra ara una nova dimensió arran dels rumors d'un possible acostament entre el PP i Junts al Congrés.

Fernández no té planejat encapçalar cap rebel·lió contra Feijóo i sempre ha deixat clar que el seu lloc és donant la batalla a Catalunya i no al Congrés. Però són molts els qui creuen al PP que Fernández representa el veritable esperit del seu partit i el que ha de guiar la seva política en els propers anys. Per això des del Parlament pot marcar el rumb del PP a Madrid, sobretot consolidant el seu apogeu a Catalunya com en la seva intervenció aquesta setmana en el debat de política general.

Ignacio Garriga i la crisi de credibilitat a Vox

Les coses no van gaire millor a Vox, on aquesta setmana han esclatat dues crisis que augmenten els dubtes sobre la direcció. Una per l'error de Vox a la votació sobre els presos d'ETA, que ha provocat l'enuig majúscul de Santiago Abascal. Una altra, per la decisió d'Abascal de cessar Rocío Monasterio, que ha anunciat que deixa la política i ha acusat la direcció de Vox d'escollir a dit el comitè executiu de Madrid.

La denúncia de Rocío Monasterio aprofundeix en la crisi interna oberta després de la dimissió d'Iván Espinosa de los Monteros, l'estiu del 2023. Això, i l'error en la votació d'aquesta setmana, ha traslladat una preocupació evident a la seu de Bambú. Creuen que el partit afronta una crisi de credibilitat, i que errors com aquest poden sortir car a Vox just quan més debilitat hi ha el Govern de Pedro Sánchez.

Però mentre les coses van mal donades per a Vox al Congrés, al Parlament Ignacio Garriga feia un discurs que ha estat molt aplaudit a Catalunya. A ningú no se li escapa que el català és ara mateix el millor actiu de Vox per rellançar el partit a nivell nacional, i Catalunya l'escenari ideal per reforçar el seu missatge sobre immigració i seguretat. Per ara ningú no pensa en un relleu d'Abascal, figura intocable dins de Vox, però igual que Fernández, Garriga representa per a molts l'esperança d'un nou rumb en la formació identitària.