Eleccions generals el 2026? Les 5 raons de Puigdemont per trencar amb Pedro Sánchez

Carles Puigdemont ha decidit trencar definitivament amb Pedro Sánchez, ara només falta saber el com i el quan. El president de Junts ha reunit l'executiva del partit dilluns a Perpinyà, envoltat d'un gelós secretisme. La decisió que en surti serà sotmesa a votació de la militància dimecres.

Ningú sap amb certesa quina serà la decisió de la cúpula, però mitjans afins i fonts internes de Junts donen per feta la ruptura. De fet, Puigdemont no té cap altra sortida. Sostenir el PSOE fins al final seria un suïcidi, i hi ha almenys cinc raons que conviden a pensar en un desenllaç imminent.

Les 5 raons de Puigdemont

La primera raó és l'incompliment dels compromisos adoptats a l'Acord de Brussel·les, el novembre de 2023. El naufragi de l'oficialitat del català a Europa ha estat la gota que ha fet vessar el got. A això cal afegir-hi el fracàs de l'amnistia i del traspàs integral de les competències d'immigració.

Aquesta és la raó principal, però no suficient. El que realment ha empès Waterloo a trencar amb Moncloa són les catastròfiques enquestes electorals. Els sondejos indiquen que cada dia que passa amb Junts sostenint el PSOE és un grapat de vots més que passen de Puigdemont a Sílvia Orriols.

De fet, hi ha qui ja està apuntant l'èxit de la caiguda del Gobierno espanyol a l'alcaldessa d'un poble de deu mil habitants. Puigdemont ha fet càlculs i creu que anar a les urnes en aquest moment seria el mal menor.

Entre els potencials beneficis hi ha el desgast que podria suposar per a ERC, i aquesta és la tercera raó. Si Junts fa caure el Gobierno i hi ha eleccions podria rendibilitzar l'efecte de la ruptura amb Pedro Sánchez. Però també retrataria Junqueras com el soci més fiable del PSOE, i a més reobriria el debat entorn de la candidatura de Gabriel Rufián.

Però no només es tracta de càlculs electorals, sinó també de resoldre la insostenible situació que hi ha ara mateix a Junts. El partit està dividit en dos. D'una banda hi ha el grup del Congrés i els alcaldes, que remen cap a la dreta, i de l'altra Waterloo i el grup al Parlament, que segueixen caient en la temptació woke.

Les pressions internes, sobretot dels alcaldes, han acabat precipitant la decisió de dilluns. L'aliança amb el PSOE hipoteca l'oposició a Catalunya. I en un context de creixent polarització, situa el partit en una centralitat que dona terreny a Aliança Catalana.

La cinquena raó és la necessitat de Carles Puigdemont de reforçar el seu lideratge en un moment de desassossec intern. A Junts creixen les veus crítiques amb la deriva del partit i que pensen que ha arribat el moment d'un relleu a la presidència. Puigdemont necessita donar un cop de puny damunt la taula per recuperar la iniciativa, i trencar amb Pedro Sánchez seria el cop d'efecte ideal.

Com i quan, la qüestió per definir

Puigdemont ha decidit trencar la seva aliança amb el PSOE, però ara falta saber com i quan. I aquí hi ha el gran dubte, perquè podria ser una altra trampa de Waterloo al més pur estil processista.

La via directa seria la moció de censura, que Junts podria pactar amb el PP i vendre-la com purament instrumental per convocar eleccions. L'obstacle continua sent Vox, ja que Junts hauria de votar amb el partit d'Abascal i això donaria munició a ERC. A més, el PP d'Alberto Núñez Feijóo ha estat boicotejant l'oficialitat del català a Europa i l'entesa es fa molt difícil.

L'alternativa, que sembla més plausible, és la de tombar els pressupostos de Sánchez i votar en contra de totes les lleis que es debatin al Congrés. Una manera de trencar sense trencar, ja que deixaria el Gobierno molt debilitat però no mort.