Xavier García Albiol sacseja el Govern per les okupacions

Els ajuntaments es guanyen, es mantenen i es perden per una lògica electoral pròpia. I aquesta consisteix a tractar els assumptes que preocupen de manera més immediata els veïns. Un exemple és l'okupació: per això i altres coses, Xavier García Albiol triomfa a Badalona.

La lluita contra l´okupació: l´èxit d´Albiol

A excepció d'alguns pocs, ningú no defensa o entén l'okupació. I el ciutadà corrent menys: veu la seva propietat en risc i no comprèn la situació kafkiana que hi ha per poder treure els okupes. Com és natural, això és un mannà ideològic per als partits de centre i de dreta.

Per tant, és una cosa que exploten per capitalitzar-ho electoralment i, després, comunicar-ho als quatre vents. L'últim exemple és aquesta setmana. El desallotjament de La Ruïna, que es prometia conflictiu i sortosament no ho va ser, va ser reivindicat per Anna Grau com un èxit propi.

Però si ara mateix hi ha un campió polític amb aquest tema, aquest és Xavier Garcia Albiol. Un dels seus reclams electorals va ser lluitar contra l'okupació i, sabent com funciona un municipi, no ho ha oblidat durant la seva gestió. D'acord amb el que ha passat aquesta setmana, l'alcalde de Badalona ha enviat aquest missatge per X:

'L'okupació a Badalona no és benvinguda'

Albiol presumeix en el missatge d'haver evitat recentment 'tres okupacions il·legals conflictives a Badalona'. Això ho diu amb un ànim comparatiu clar: en comparació amb la resta d'Espanya i amb Catalunya. Recordem que el desallotjament recent de La Ruïna ha trigat molt de temps a produir-se i després d'algun intent frustrat.

Albiol, per la seva banda, procura ser tan radical com sigui possible amb aquest tema. Ha posat de moda per exemple acudir ell mateix a les operacions de desallotjament i fins i tot a negociar amb els okupes. Això l'ha portat a tenir una majoria absoluta aclaparadora amb el 55% dels vots.

En aquest sentit - i almenys als ajuntaments - les opcions polítiques d'esquerra i fins i tot sobiranistes topen amb el problema de l'okupació. Mentre no facin una reflexió sobre això, passaran fenòmens com el de Badalona. És a dir, independentistes i socialistes votant en funció de les seves necessitats, és a dir, votant la persona.