Agustí Colomines, el diputat que va voler donar una lliçó i va acabar amb una querella

Agustí Colomines, historiador i diputat de Junts a la legislatura que ara arrenca, va tenir dilluns passat els seus quinze minuts de glòria. Els seus 66 anys el van portar, com a diputat més longeu, a ocupar la presidència de la taula d'edat encarregada de dirigir la sessió constitutiva del parlament. Ho va aprofitar per deixar anar una perorata nacionalista en què va carregar contra els jutges espanyols i va comparar el 1939 amb el 2017.

Tot i l'aleatori del seu càrrec momentani, Colomines va voler donar una lliçó al més pur estil del nacionalisme català. Va defensar el dret a decidir, va caracteritzar Catalunya com un poble oprimit, i va posar el referèndum català com a “exemple de com la democràcia pot ser un vehicle d'expressió de la voluntat popular”. Des del seu púlpit va advertir contra el populisme i la demagògia, i que encara estem vivint les conseqüències de la repressió i l'aplicació de l'article 155.

El seu discurs va recórrer a la maniquea contraposició d'Espanya com a pol de l'autoritarisme i Catalunya com a centre de la democràcia. I va acabar amb un reguitzell de llocs comuns més propis d'un míting polític que no pas d'un discurs d'obertura del curs parlamentari. Colominas va tenir premi, i aquella mateixa nit va passar pel plató del Més 3/24 convidat per Xavier Graset, tancant així el seu cicle virtuós de 24 hores.

Però qui és Agustí Colomines, quina ha estat la seva evolució política i la seva contribució a la historiografia nacionalista catalana, i quina és la seva taca a l'expedient.

Historiador nacionalista

Marta Ferrussola va dir que “la nostra fe s'alimenta amb la lectura dels evangelis, i el nostre nacionalisme s'alimenta amb la nostra història”. No hi ha dubte que el revisionisme històric ha estat, juntament amb la llengua, el motor del nacionalisme català modern. Agustí Colomines forma part de la generació d'historiadors que després de la transició es va lliurar en cos i ànima a l'ús de la història com a element justificatiu del nacionalisme català.

A través de l'estudi de moments clau de la història catalana com ara les Bases de Manresa (1892) i la Mancomunitat (1914-1925), va contribuir a alimentar els mites que colonitzen la historiografia catalana al servei del nacionalisme polític i social. Tot i així es defineix com un outsider, critica la historiografia catalana militant, i defensa la història com una eina per conèixer el passat i transformar-lo. Qui ho diria, escoltant el discurs al Parlament parlant del maltractament persistent d'Espanya a Catalunya i traçant tots els mites mentals del nacionalisme català.

De Bandera Roja a Convergència

Per entendre millor la seva figura només cal traçar la seva trajectòria política de Bandera Roja al nacionalisme conservador, fins a convertir-se en intel·lectual orgànic del Procés.

"Jo vaig militar a Bandera Roja i al PSUC, però em vaig adonar que el valor de la llibertat i la democràcia estava per sobre d'una ideologia que quan s'ha aplicat ha estat un desastre monumental". Així parlava en una entrevista recent sobre el passat ideològic. El 2007 va assumir el càrrec de director de la Fundació Catalanista i Demòcrata, vinculada a Convergència Democràtica de Catalunya.

El 2016 va ser nomenat director de l'Escola de l'Administració Pública de Catalunya, càrrec del qual va ser cessat després del referèndum per l'article 155. El desembre del 2017 va integrar la coalició electoral Junts per Catalunya encapçalada per Carles Puigdemont, i ja muntat a l'onada del Procés, va registrar el partit Moviment 1 d'Octubre. La seva intenció era traslladar el fervor independentista del carrer a la política, apel·lant a la unitat.

El ràpid procés de radicalització el va portar a assumir l'encàrrec de Carles Puigdemont i Quim Torra d'organitzar el Crida Nacional per la República. Aleshores va dir que “en totes les independències del món hi ha hagut morts”, i que la “ingenuïtat” dels catalans havia consistit a voler fer-ho “sense cap mort”. Colomines va completar la seva evolució política amb la seva elecció com a diputat de Junts+ el 12 de maig passat, moment que va coronar amb el discurs de dilluns passat.

La taca a l'expedient

Però Agustí Colomines, el diputat que va voler donar una lliçó al Parlament, també té una taca. Per encàrrec d'Artur Mas va presidir la Fundació Trias Fargas, que va ser rebatejada com a CatDem en destapar-se que s'havia beneficiat del saqueig del Palau de la Música. “No donava tantes lliçons quan va signar el conveni per tornar els diners que CiU havia robat al Palau de la Música”, deia un tuit aquesta setmana.

Tot i voler donar lliçons de democràcia als altres, el diputat podria haver d'acabar rendint comptes davant la justícia. Vox ha anunciat dues querelles contra els dos membres de la mesa (Agustí Colomines i Mar Besses) que van acceptar la delegació del vot, i demanaran un recurs d'empara al Tribunal Constitucional.