L'avís d'Alejandro Fernández sobre l'amnistia

A Alejandro Fernández, primer tinent alcalde a Tarragona fins que es va convertir en portaveu del PP al Parlament el 2016, li ha tocat liderar el PP català en temps durs. El 2017, quan els processistes van donar el seu cop a la democràcia ell era allà. Al setembre d'aquell any, va viure les nefastades jornades dels dies 6 i 7, pròleg de l'1-O. Durant i després del referèndum i l'autosuspesa proclamació de la República, va defensar com va poder unes sigles, les del PP, que eren qualsevol cosa menys còmodes.

Ara, des de Gènova, se'n qüestiona el seu lideratge, però ell continua sent clar: l'amnistia no és un final, és un principi. Un principi, a més, d'una història trista que ell –i la resta dels catalans– coneixen bé.

Com a tragèdia i com a farsa

Encara que la frase original es doni Karl Marx -la història es repeteix dues vegades, la primera com a tragèdia, la segona com a farsa- no sigui seva, Alejandro Fernández podria subscriure-la. Al tuit d'aquest 27 d'octubre és, precisament, el que explica: que l'amnistia ni tanca el procés ni sutura ferides.

Per al portaveu del PP, només és l'inici d'un altre procés "igual de nociu per a la convivència i l'economia". El pitjor de tot és que aquest nou “procés” afecta ja no només Catalunya, sinó tot Espanya.

Canvi de règim

Alejandro Fernández, com acostuma, és clar, didàctic i, també, despietat, perquè amb determinades coses no fan falta relats pietosos. Pel líder dels populars catalans, darrere de l'amnistia no ens espera cap "arcàdia feliç". De la mateixa manera que ningú la va saber trobar després dels indults, tampoc no hi haurà cap observador capaç de veure-la ara.

A qui assenyala? Doncs totes aquelles veus que, des del carrer Gènova, parlen de contactes 'indirectes' i són capaços de veure fins a certes virtuts -la de no mentir, per exemple- a Puigdemont.

Si les negociacions de Díaz i Sánchez acaben sent el pròleg d'una cosa més seriosa, a les següents pàgines del llibre apareixerà quelcom que, al juliol, ningú esperava: un procés constituent. És el que sol arribar després de les amnisties. I Alejandro Fernández ens avisa.