Ada Colau, el principi de la fi?

L'espai de l'esquerra transformadora que neix amb Podem i culmina amb Sumar està immers en una profunda crisi. També a Catalunya, on malgrat tot Ada Colau creia que podria trampejar el temporal. La seva estratègia era clara, entrar al govern de Jaume Collboni a Barcelona i formar un tripartit amb PSC i ERC al Parlament.

El problema és que la figura d'Ada Colau està esgotada i l'exalcaldessa de Barcelona ha passat de ser la solució a ser una nosa. PSC i ERC condicionen l'entrada de BComú al govern de Barcelona al sacrifici polític de la seva líder. Si Ada Colau no renuncia i els Comuns no entren al govern, el tripartit al Parlament s'allunya.

Els destins d'Ada Colau i els Comuns s'entrellacen així de manera tràgica. Tant Colau com els Comuns necessiten tocar poder per no acabar reduïts al no-res, però ara mateix sembla que tots dos són incompatibles. Si Ada Colau persisteix les aspiracions del seu partit es compliquen, i viceversa, la supervivència dels Comuns depèn que Ada Colau faci un pas al costat.

Ada Colau, una nosa per al seu partit

Ada Colau s'ha convertit en una nosa per al seu partit. A Barcelona suposa un fre per a l'entrada al govern municipal, ja que la seva figura genera recels tant al PSC com a ERC. La configuració d'un tripartit a Barcelona és clau per posar en marxa l'operació tripartit al Govern de la Generalitat.

Amb les eleccions catalanes encara lluny, la primera batalla s'està disputant al terreny dels pressupostos a Barcelona i al Parlament. Els uns i els altres insisteixen que no hi ha intercanvi de cromos, però la realitat és que els tres partits tenen interessos comuns. ERC ja va anunciar la intenció d'aprovar els comptes de Collboni, i el PSC ha anunciat avui mateix un acord per a l'aprovació dels pressupostos al Govern.

La incògnita són ara els Comuns, que malgrat la necessitat d'entrar al joc amb el PSC i ERC segueixen donant llargues. A Barcelona condicionen l'aprovació dels comptes a entrar al govern de la mà d'Ada Colau, mentre que a Catalunya esgrimeixen el Hard Rock com a principal obstacle. Darrere d'aquesta intransigència hi hauria la mateixa Colau, que ara mateix prioritza la salvació personal a la del seu partit.

El principi de la fi?

La realitat és que la figura d'Ada Colau fa temps que està qüestionada dins de les files del seu propi partit, on ara la veuen com un destorb. L'exalcaldessa encara té ascendent dins de BComú, però a l'espai d'En Comú Podem és Jéssica Albiach qui té les regnes. El seu lideratge és clau per aconseguir un tripartit a Catalunya.

L'exalcaldessa ha mantingut fins ara ferma la seva posició, però el temps s'esgota i les pressions van en augment. Al seu partit creuen que més aviat que tard haurà d'assumir que el seu temps ha passat i fer un pas al costat. La mateixa Colau sap que si escau fer un pas al costat suposa assumir el seu final polític.

Hi ha un altre element en contra de Colau, i és que al partit creuen que és el moment d'aparcar els personalismes i assumir una nova etapa des de la humilitat. Els Comuns són conscients que estan en procés de reconstrucció i que seran la baula feble d'un eventual tripartit amb el PSC i ERC. Per això creuen que cal remar a favor fent política sense grans escarafalls, i això implica deixar de banda els egos com el de Colau.