Torna Ada Colau amb els Comuns en una cruïlla

Ada Colau es va allunyar de la primera línia política a l'octubre, quan va decidir deixar el seu lloc a l'ajuntament de Barcelona. Va ser en vigílies del congrés dels Comuns, en el qual es va buscar una renovació de lideratges per rellançar el projecte. Ja aleshores es va especular amb el seu retorn abans de les eleccions municipals de 2027, però la seva tornada ha estat fins i tot abans del que s'esperava.

Ada Colau acaba d'assumir la presidència de la Fundació Sentit Comú vinculada a la seva formació, amb la intenció d'obrir "una nova etapa carregada d'energia i de projectes". L'exalcaldessa de Barcelona torna en un moment clau per als Comuns. La formació es troba en una cruïlla en la seva relació amb Sumar i Podemos, i en l'estratègia a Barcelona i al Parlament.

El seu retorn també tindrà connotacions a nivell intern, on roman una guerra soterrada entre el colauisme i l'espai de l'anterior ICV. La seva marxa i el relleu de Janet Sanz havien propiciat una treva en la lluita pel control de l'aparell. Però l'allargada ombra d'Ada Colau, ara de nou rondant pels Comuns, amenaça amb noves tensions en el si de la formació.

Aproximació a Junts

L'aproximació entre els Comuns i Junts a l'ajuntament de Barcelona, precisament el feu colauista per excel·lència, ha resultat desconcertant per a molts. Ambdues formacions van aprofitar el caos a Rodalies per fer la pinça a l'alcalde del PSC, Jaume Collboni. La setmana passada van tornar a coincidir en la crítica a l'actuació del consistori en el pla de rehabilitació del barri Besòs-Maresme.

Això és important perquè Junts va ser el major rival d'Ada Colau durant els seus vuit anys de govern. I de fet els Comuns van fer alcalde a Collboni amb els seus vots per impedir l'alcaldia de Xavier Trias. Per als Comuns, Junts a Barcelona representa l'ala més dretana de la formació de Carles Puigdemont.

Però el distanciament entre PSC i BComú ha portat els comuners a aparcar les seves diferències amb Junts per erosionar el govern socialista. Però mentre fan això continuen sostenint el govern de Salvador Illa a la Generalitat.

Distanciament del PSC

Encara que en els últims dies també han començat a prendre distància del PSC al Govern. El seu portaveu David Cid va advertir la setmana passada que les negociacions per a l'ampliació de crèdit "no estan verdes, sinó verdíssimes". El Govern necessita aquesta aplicació per, un cop tombats els pressupostos, afrontar les inversions per a aquest 2025.

Aquests moviments estan causant desconcert tant en alguns sectors dels Comuns, com en els seus aliats a l'esquerra (PSC i ERC). El suport a Pedro Sánchez, Salvador Illa i Jaume Collboni formen part d'un mateix compromís. Un compromís que parteix de l'aliança dels Comuns amb Sumar, i que passa per garantir l'estabilitat de l'aliança progressista en les principals institucions.

Això coincideix amb l'aproximació dels Comuns a Podem per explorar la reconstrucció de la unitat de l'esquerra transformadora a Catalunya. Això seria congruent amb la falta d'implantació de Sumar a Catalunya, i també amb el retorn d'Ada Colau. L'exalcaldessa s'ha mostrat públicament partidària de fer compatible la presència de Sumar i Podemos dins del projecte unitari dels Comuns.

Ada Colau, problema i solució

L'arribada d'Ada Colau a la fundació dels Comuns coincideix amb els dilemes que assetgen la formació. Sense nous lideratges que convencin ni una estratègia clara per sortir del pou electoral, Colau es presenta com l'únic as sota la màniga. Tot apunta a una operació Colau 2.0 amb la mirada posada en les municipals de 2027.

Encara que el context no és el mateix que el de 2015, ni tan sols que en 2019. La formació travessa una profunda crisi de credibilitat, en part pel fracàs dels dos mandats d'Ada Colau a l'alcaldia de Barcelona. L'ego de Colau ha estat també la causa de la crisi interna, i de moltes decisions que han enfonsat electoralment els ecosocialistes.

L'exalcaldessa apareix doncs com a problema i alhora solució dels problemes dels Comuns. Caldrà veure quin rol adopta des del seu nou càrrec, i com afecta la seva presència en els dilemes que tenen per davant i la guerra oberta en el si del partit.