Acusen el Col·legi de Periodistes de Catalunya de ser un 'altaveu de la ultradreta'

Segons diu la Wikipedia, la Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR) és “un moviment social aparegut el 2010, arran de l'anunci del partit d'extrema dreta Plataforma per Catalunya de tornar a concórrer a les eleccions municipals”. Així mateix, s'assenyala que "s'atribueix a l'activitat continuada d'UCFR el declivi progressiu de l'extrema dreta".

A l'ordre pràctic, la funció d'aquest grup consisteix a avisar quan entenen que hi ha alguna amenaça provinent de "l'extrema dreta". A la seva pàgina web tenen fins i tot un apartat exclusiu dedicat a Vox i que porta per nom “StopVOX: No et deixes enredar”.

En essència, un dels objectius d'aquest i d'altres grups similars és fer un marcatge a les xarxes i als mitjans de comunicació a l'extrema dreta. Aquesta manera de fer té un efecte derivat i és que el marcatge s'estén amb facilitat a altres grups; és el que es coneix com "fer d'altaveu a l'extrema dreta”. I això és el que ha passat al Col·legi de Periodistes de Catalunya.

VOX i el Front

Es coneix que el Col·legi de Periodistes de Catalunya va celebrar “un acte de l'extrema dreta catalana a les seves instal·lacions” en què va participar el Front Nacional de Catalunya. Davant d'això, la UCFR activava la seva mobilització internàutica i apuntava que “tristament, el Col·legi de Periodistes fa d'altaveu de partits ultra”.

Amb una memòria força notable, fan referència a un altre episodi que també va involucrar el Col·legi de Periodistes. “El 19 de maig del 2020, van coorganitzar una trobada telemàtica amb un eurodiputat de Vox; fet que va encendre les xarxes i el rebuig dels periodistes col·legiats”.

La seva conclusió és que “al feixisme i al racisme, ni debats, ni rodes de premsa, ni jornades, ni trobades, ni conferències, ni entrevistes ni altres esdeveniments”.

Aquest és un altre exemple de la facilitat que hi ha aquests dies per qualificar de feixisme o extrema dreta diferents opcions polítiques. De fet, no és una qüestió menor. És un dels puntals de l'estratègia política i electoral de gairebé totes les forces progressistes, que han fiat el gruix de la seva estratègia a aquest procediment.