Acaba 2024, l'any del canvi de paradigma de la inseguretat a Catalunya

2024 serà recordat a Catalunya com l'any en què va canviar el relat oficial sobre la inseguretat. La delinqüència va ser precisament un dels temes que més va desgastar l'anterior govern d'ERC. Amb Joan Ignasi Elena al capdavant, la Conselleria d'Interior es va negar sistemàticament a reconèixer l'auge de la delinqüència, que atribuïa a meres "percepcions".

Els mitjans públics i subvencionats van sumar esforços per silenciar el problema. Quan no acusaven d'"extrema dreta" i d'"alimentar" els "discursos d'odi" a aquells que alertaven d'un increment de la inseguretat.

El canvi de govern, d'ERC al PSC, va portar amb si un canvi en la perspectiva de la gestió pública de la seguretat. En pocs mesos el nou govern ha reconegut l'auge de la delinqüència i la multireincidència. I ha posat en marxa un pla de prevenció, a més d'anunciar un pla de xoc per frenar la multireincidència.

Els partits que van denunciar aquesta situació, com Vox i Aliança Catalana, van ser sistemàticament acusats d'extrema dreta. Malgrat el relat oficial van experimentar un gran creixement, gràcies precisament a la denúncia de la inseguretat.

Les xifres contra el relat

Malgrat que l'anterior Conselleria d'Interior insistia que Catalunya és un lloc segur, les xifres la desmentien. Delictes com els robatoris, les baralles multitudinàries i les agressions sexuals s'han disparat respecte als nivells anteriors a la pandèmia. Alguns de manera molt preocupant, com els homicidis i els apunyalaments.

Amb el relleu a Interior, el primer que va fer la nova consellera Núria Parlon va ser admetre la realitat. Va establir com a objectiu "doblegar la corba delinqüencial", i va anunciar un pla específic centrat en la prevenció.

Una de les tasques més urgents va ser la intervenció d'armes blanques per acabar amb l'onada d'apunyalaments que tenien lloc a Catalunya.

El pla d'Interior contempla la incorporació de més agents i efectius, la coordinació entre cossos de policia i la col·laboració amb les autoritats locals.

Però el més important ha estat el canvi de paradigma. Abandonar la visió bonista que veia els delinqüents com a persones vulnerables, i posar la seguretat dels ciutadans com a prioritat.

Multireincidència i ocupació

Aquest any serà recordat també com el punt d'inflexió contra la multireincidència. A això va contribuir sobretot la denúncia d'un grup d'alcaldes que van demanar canvis en el codi penal i la deportació de multireincidents. Primer van ser acusats de "racistes", després la seva veu va ser escoltada i les seves tesis acceptades.

Una vegada més, les dades de la policia no enganyen i mostren que la majoria dels delictes són comesos pels mateixos. A més, un gran nombre d'aquests multireincidents són estrangers.

Això ha ajudat a consolidar una realitat molt incòmoda per a alguns, i a començar a prendre mesures per solucionar el problema.

L'altre gran problema és l'ocupació, ja que segons les dades Catalunya lidera de llarg els allanaments a tot l'estat. El nou govern ha anunciat la creació de més jutjats per accelerar els judicis ràpids als multireincidents, i mesures per accelerar també els desallotjaments en ocupacions. Un pas per començar a castigar amb més duresa els delinqüents i protegir millor els ciutadans.