ACN Els 1000 milions d'euros que es vol gastar Pere Aragonès
L'objectiu és garantir la sobirania energètica del sector públic català, però els responsables avisen que el pressupost no serà suficient
La Generalitat té un pla per autoabastir els seus edificis i, idealment, tot el sector públic. Ara com ara, aquest pla passa per invertir 1.000 milions d'euros d'aquí al 2040. La col·laboració dels ajuntaments serà essencial per aconseguir-ho.
Sobirania energètica
D'aquí al 2040: aquest és el termini que s'ha donat la Generalitat per dotar-se de “sobirania energètica”. L'objectiu és que, mitjançant energies renovables, tota la infraestructura de la Generalitat disposi d'energia suficient. Cal tenir present que, amb un 2%, la Generalitat és el primer consumidor d'energia de Catalunya.
L'encarregada d'aquesta tasca serà l´empresa pública d´energia L'Energètica. El seu president, Ferran Çivit, ja ha avançat que serà difícil i que hi haurà un gran esforç. Ha assenyalat que Catalunya està molt endarrerida en matèria d'energies renovables, si més no de moment.
Segons els càlculs, caldria arribar als 1.000 MW en energia renovable per garantir l'autoproveïment. Per ara, l'empresa pública en porta 17 i 30 més en tràmit. La intenció és que, per al 2030, tots els edificis de la Generalitat estiguin coberts de plaques solars. El traspàs de Rodalies augmentarà encara més la demanda energètica.
Dubtes sobre les capacitats
D'altra banda, aquest pla energètic contempla la col·laboració amb els ajuntaments i les entitats municipals. Perquè, idealment, la intenció és donar subministrament a tot el sector públic català, que arriba al 5% del consum total. Ara com ara, la col·laboració començarà amb els ajuntaments.
L'empresa ja s'ha reunit amb diversos consistoris perquè, expliquen, sense la col·laboració dels municipis aquest pla de sobirania energètica no funcionarà. Pel costat tècnic, les dificultats són àmplies i variades. Fonamentalment, que no n'hi haurà prou amb plaques solars per compensar l'apagada nuclear del 2035.
El president de l'empresa ha assenyalat que sense un augment del pressupost per contemplar més possibilitats, Catalunya continuarà endollada als Monegres o a França. És a dir, que es viurà d'energia nuclear, però de la d'un altre. Per tot això, demana que es contemplin les centrals hidroelèctriques o la geotèrmia.
Més notícies: