Zero escons per a Podemos

Avui toca deixar de banda l’anàlisi per dedicar-se de tot cor a la burla, l’escarni i la celebració. Ja hi haurà temps per parlar de les eleccions a l’Aragó i del seu resultat previsible. Avui toca assaborir, amb calma, la desaparició de Podemos a les nobles terres aragoneses.

Muntaran una mena de flotilla que remunti l’Ebre amb guitarres i classes de ioga per a grasses dements? Buscaran alguna cursa ciclista per apallissar-ne els participants? Trauran algun transvestit perquè expliqui les meravelles dels penis femenins? Continuaran amb la seva campanya contra les xarxes socials, on la gent té el mal costum, tan feixista, d’exercir la llibertat d’expressió?

Podemos ha aconseguit una cosa que té cert mèrit: ja no provoca en l’electorat un grau de rebuig, sinó autèntica repulsió. El partit d’Alvise ha triplicat en vots la candidatura de Podemos, el ridícul és absolut. Han quedat per sota de l’1 %, quan fa uns anys en tenien catorze escons: sembla que insultar la gent a totes hores no fa que la gent et voti. Qui ho hauria dit.

L’últim que sabem de les noies de Galapagar va ser la proposta d’efectivament substituir la població autòctona per africans il·legals. Irene Montero va publicar un vídeo des de Lavapiés alabant la diversitat d’un barri del qual ella i el seu marit van fugir per anar-se’n a viure en una urbanització de luxe i escolaritzar els fills en un col·legi privat. El terme “hipocresia” ja no és suficient, tampoc basta parlar de “pèrdua de contacte amb la realitat de la classe treballadora”.

Ens trobem davant d’una petita banda de vividors l’únic objectiu dels quals és allargar uns quants anys més el seu nivell de vida babilònic a costa d’una minoria ridícula de votants amb símptomes de retard mental patològic. Van presentar a les Corts d’Aragó una tal Goikoetxea, ésser humà somnàmbul, de la mida d’un transatlàntic, que en condicions normals estaria tirant pa als coloms del parc mentre taral·leja algun estribill de Silvio Rodríguez. Com a reforç, van fer aparèixer Pablo Iglesias en un míting davant de trenta persones. Després ha vingut el bany de realitat, que ells processaran com un avanç del feixisme, per després tornar a aparèixer pertot arreu insultant de nou tothom. Una delícia.

Si votessin els okupes, els violadors excarcerats, els pistolers de Hamàs i els manteros, potser Podemos, en un futur, podria arribar al nivell del PACMA o dels Amics de la Filatèlia. Però el problema és que vota la gent normal, la que intenta tirar endavant un negoci o una família, gent que ja no té de Podemos una perspectiva política, sinó merament higiènica. És una feina de desinfecció i està gairebé enllestida.