El negoci del Rufián

Crec que a aquestes altures ningú pot tenir cap mena de dubte que per a Gabriel Rufián això de l’independentisme era un negoci. A diferència dels que hi crèiem abans de l’esclat del procés i ens hem anat desencantant, Rufián no hi ha cregut mai. Sempre l’ha utilitzat per al seu benefici propi, important-li una bleda el futur del país i dels seus ciutadans.

Quan ha vist que a ERC ja n’estaven fins al monyo d’ell -bastant l’han aguantat-, el que va deixar Santa Coloma penjada per esbossar un nou projecte polític personal a Espanya s’ha tret la careta. I ens ha deixat clar que, a ell, l’únic que li interessa és continuar ocupant un escó al Congrés dels Diputats i, si pot ser, una cadira de ministre en la pròxima legislatura, cosa que ERC mai li permetria.

Si en alguna cosa crec que és sincer Rufián és quan diu en què és d’esquerres. Això sí, de l’esquerra caviar aquesta que clama en favor de la redistribució econòmica mentre viuen com uns nou-rics. La mateixa esquerra que brama pels dels drets socials, però que mai acolliria a un grup de menors no acompanyats a casa seva. O els mateixos que reivindiquen la pujada d’impostos mentre cobren només en dietes no tributables el que pot cobrar una família sencera amb dos fills de l'Hospitalet.

Rufián optarà a ser president del Govern d’Espanya en els pròxims comicis. Era la seva obsessió. El ‘xarnego’ que va utilitzar Sumar i l’independentisme per fer-se un lloc a la política a través d’una ERC mancada de lideratges i referents, posarà la seva cara als cartells d’una macedònia electoral que en el millor dels casos repetirà els resultats de la seva enemiga pública Yolanda Díaz -a la que de ben segur vetarà, com en el seu moment ella va fer amb Irene Montero-.

Està per veure si la lluita pel lideratge d’aquest nou artefacte d’esquerres dinamitarà l’amistat de Rufián amb Montero. Ambdós han fet explícita la seva admiració mútua, no sé ben bé per què. Però molt em temo que per moltes ganes d’unir a l’esquerra espanyola, ni l’un ni l’altre estaran disposats a renunciar a ser el número ú. 

El Rufián comença la seva gira per les Espanyes el 18 de febrer. La farà en avió, evidentment, pagat pel Congrés dels Diputats, que una cosa és ser d’esquerres i l’altra, tonto. A veure si quan vingui a l’àrea metropolitana agafa el Rodalies i assumeix el cabreig generalitzat amb els seus xecs en blanc al PSOE de Pedro Sánchez que han empobrit Catalunya. Ah, i parlarà espanyol, evidentment, ja no haurà de fer l’esforç de parlar català ni que sigui per justificar la traducció simultània tan reclamada a les Corts espanyoles. És el seu negoci personal.