VOX fa una catxa

El programa electoral presentat per VOX ha complert ja una de les seves finalitats: crear emoció. En contra, la dels que veuen el programa amb esglai com la fi d'una evolució social de conquesta de llibertats i de consolidació de drets. A favor, la dels que veuen que “per fi” s'acabarà amb el carrusel de destruccions de la vida “tal com ha de ser”.

La proposta de Vox és la més reaccionària en el sentit involutiu que s'ha fet a Espanya des de 1978, ja que els del 23-F no van arribar a formular cap programa.

A més de proposar una contrareforma en gran, el programa és ideològicament inconstitucional. Però, l'aparent paradoxa és que la nostra Constitució admet les inconstitucionalitats ideològiques pel que es coneix com a “indiferentisme ideològic”.

Es poden defensar idees contràries a la constitució, sempre que no es posin  a la pràctica mitjançant activitats tipificables com a delicte. I perquè no ho fossin, tipificables, prèviament el promotor de les intencions reflectides en les idees, Vox en aquest cas, hauria d'haver aconseguit que es reformessin la Constitució, el Codi Penal i fins i tot el Tractat de la Unió Europea.

Per tant, es tracta d'un programa sens dubte inviable. Vox fa una catxa.

Ara bé, ni el programa és totalment innocu, ni la catxa totalment perdedora. Des dels governs, i tant més des del Govern d'Espanya, es pot erosionar l'aplicació de les lleis, sense haver necessàriament de canviar-les. A això, el PP en diu “ajustar”, Vox ajustaria radicalment.

L'acumulació de poder autonòmic i municipal de VOX, més el central amb el silenci de la “derechita covarda”, farien molt mal, l'envit pot resultar car de veure.

I, a més, hi ha el gran cop involutiu ideològic que qüestiona els èxits en drets i llibertats de la societat espanyola, èxits que la situen a l'avantguarda d'Europa en molts aspectes, trencant el malefici secular de l'endarreriment com a norma.

Jorge Buxadé, vicepresident de VOX, ideòleg del programa, és advocat de l'Estat, número 1 de la promoció del 2003, i ha estat professor de dret administratiu i de dret processal a Universitats de Barcelona, coneix perfectament la inviabilitat jurídica del programa. Aleshores, per què una formulació tan rebuscadament radical i inútil?

Es poden apuntar un parell de raons d'entre la variada gamma d'unes altres. Primer, la campanada de l'impacte emocional-cultural d'una cosa tan trencadora, que pot tant provocar una mobilització de rebuig com atraure els vots del “per fi”, més els de “protesta” com quan es votava a Herri Batasuna fora del País Basc, i probablement les dues coses alhora. Ells confien que la suma i resta els sigui favorable.

I, en segon lloc, en la negociació amb un PP espantat i acovardit el programa de màxims el forçarà a més concessions.

Vox amb el programa fa una jugada de tafurer i en el fons no té un bon joc. Cal acceptar-li l'envit i anar per totes rebatent les seves idees reaccionàries, desmuntant les seves propostes, fal·laces la majoria, no es pot “retornar immediatament a l'Estat les competències en Educació, Sanitat, Seguretat i Justícia”.

Tampoc expulsar els immigrants irregulars, ni derogar totes les lleis sobre tot allò que rebutja, de l'avortament a la reforma laboral, sense incendiar els carrers, sense una greu inestabilitat política amb repercussions en la convivència i l'economia, sense provocar una intervenció de la Unió Europea de la qual Espanya és un Estat membre obligat a respectar el cabal comunitari o sortir de la Unió.

No repetim el fictici i, no obstant això, nefast “cordó sanitari”, allò que “No cal replicar a Vox”, que tan car estem pagant.