Com s'ha acabat el procés, no?

Ho dic perquè el lema d'ERC per a les properes generals és “Defensa Catalunya”. “Defensa Catalunya”. Ja no és “in-inde-independència!”, “marxem”, “hem passat pantalla”.

El partit central de la política catalana no té res més per a oferir als electors que la por al PP i a Vox? Al cap i a la fi, governa a la Generalitat. O fa veure que governa perquè amb 33 de 135 diputats tampoc és per llençar coets.

Però va ser, al costat de Junts i la CUP, el partit que ens va ficar en l’embolic. Ara l'objectiu ja no és la DUI, la independència o la República Catalana. Ara és “la negociació d'un referèndum”. Pactat, és clar.

Encara me’n recordo quan demanava Iniciativa per Catalunya, l'antecedent dels Comuns. Els van deixar verds. Un dels problemes de la política catalana són els milhomes.

Bé, també demanen una amnistia. Però això és perquè Oriol Junqueras ja és al carrer. Inhabilitat, però al carrer.

Ara prendran mal la trentena d'alts càrrecs que se'ls van creure i que arrosseguen casues judicials. Sense oblidar exalcaldes i activistes. Per a aquests no hi haurà indults. Ni tan sols les càmeres de TV3.

La situació a Junts no és gaire millor. Puigdemont els ha donat arguments electorals amb el seu darrer revés a Europa però aquell dia em vaig passar per la Plaça Sant Jaume i no hi havia ni una trista estelada. Res, només turistes. O sigui que no sé com es traduirà en vots.

El lema, en aquest cas, és encara però: “Ja n'hi ha prou”. No saps si parlen d'ells mateixos. O “ja n'hi ha prou” d'enganyar la gent.

Mentre que la CUP ha recorregut al “Plantem cara”. Ho deu dir per Anna Gabriel, que anava tot el dia amb samarretes “sense per” i el puny enlaire pel Parlament.

Fins que va marxar a correcuita a Suïssa -meca del capitalisme financer- per un delicte de desobediència pel qual ni tan sols li demanaven anys de presó.

Quan ha aclarit el seu horitzó judicial no ha tingut cap inconvenient a tornar i prestar declaració davant el jutge Llarena. Això sí: sense por, com dèiem.

La CUP és una de les impostures més gruixudes del procés. Sotosament els electors ja els tenens clissats. A les darreres municipals no han entrat ni a Barcelona.

I què van a fer a la capital del Regne? A cobrar, a què volen que vagin. Més de 88.000 euros a l'any el sou mitjà d’un diputat al Congrés.

Els d'Herri Batasuna almenys eren coherents i no ocupaven l'escó de l’’Estat opressor’.