La unitat entre progenitors i docents

Si les ideologies pedagògiques i polítiques no posen gaire atenció a les dades científiques i als docents veterans, només queda una solució: portar bé l'aula. Per això, la unitat de criteris és fonamental per educar els xavals. Si s'aconsegueix un mínim de cohesió educativa entre progenitors i docents, s'assoliran grans èxits. En cas contrari, i si les divisions apareixen, les fissures s'obren i els educadors deixen de ser-ho. Aleshores ells, els educables, trobaran tota mena de llibertats que no afavoriran gens el seu èxit personal i estudiantil.

Els púbers desenvolupen grans habilitats a l'hora de demanar alguna cosa. Aprenen amb gran celeritat qui accedirà més ràpidament a les seves demandes. Quan un adult els hi diu que no i un altre els hi diu que sí, alguna cosa no funciona en la seva educació. Els fills marxaran un dia del nostre niu i, quan ho facin, és preferible que hagin après respecte i responsabilitat, no pas a manipular els seus adults. Per tant, cal mantenir un front unit amb la parella i aquesta amb els professors i l'administració. En fi, cal mostrar paciència, empatia i estima, però també valors, normes i conducta. Tanmateix, sovint, i l'administració hi anima, s'espera que els educadors siguin col·legues i enrotllats.

La importància de no desautoritzar un docent en públic

Posem el cas d'una cap d'estudis, i amiga d'uns alumnes, que exigia a un altre docent que els deixés fotocopiar els exàmens corregits fora de l'escola. El professor afectat va argumentar que la llei no ho permetia i que, si les proves es perdien, no podria demostrar qui havia suspès o aprovat davant d'una inspecció rutinària. Afegia, no obstant això, que, com sempre, deixava veure les proves durant una sessió sencera perquè li plantegessin tots els dubtes i anotessin els errors comesos; una mica més didàctic que simplement fotocopiar unes fulles. L'assumpte va semblar quedar tancat, però dies més tard la cap d'estudis va donar curs a les alumnes en la demanda. De fet, els va dir que podien exigir fotocopiar aquells controls. Això va provocar una discussió entre l'esmentada responsable i la negativa del docent a deixar sortir els exàmens del centre. Doncs bé, la discussió va arribar a sentir d'aquelles alumnes i va passar el predictible: van obtenir massa informació, per després poder manipular els adults a favor seu.

En veure qui els afavoria i qui no, ara ja sabien on dirigir sempre les seves demandes. A partir d'aquell moment, el professor va quedar desautoritzat a l'aula i els conflictes es van perpetuar durant tot el curs. Contradir injustament un altre educador, o donar suport a uns alumnes en contra d'aquest, fa que, un altre dia, aquests mateixos alumnes pensin que poden fer el mateix amb el primer. Al final, tots els educadors hi surten perdent i els alumnes aprenen a manipular-los.

La solució a això, i en benefici de l'èxit educatiu, és que els educadors mostrin en públic el menor nombre de discrepàncies davant dels seus pupils. I és segur que ningú no pensa com l'altre, però si un decideix alguna cosa, l'altre ha de donar suport a aquesta opció, encara que la vegi incorrecta aquell dia. Si es debat alguna cosa entre tots dos, és millor fer-ho en privat i, potser, després arribar a la resolució sota consens comú. Els adults han de ser un front unit i no pas uns subjectes a qui manipular.

Si no s'actua des del principi, les coses empitjoren

Detallem un altre exemple sobre això. En un centre de Cerdanyola del Vallès, hi havia un alumne violent i fumador de marihuana compulsiu. Sovint arribava col·locat a classe i amb ostentació agressiva. Cal afegir que el pare, addicte com ell, compartia la pipa a casa. Però, a més, a classe hi havia altres col·legues que l'acompanyaven. Un dia, un docent va plantar cara al fumeta, davant de la impossibilitat d'impartir classe a la resta d'alumnes. L'addicte es va alçar en còlera i va deixar anar un cop al pit del docent per escapolir-se de l'aula.

Després de l'informe dels fets a la direcció, aquesta no va voler fer res i el grup s'hi va créixer. De fet, el cap d'estudis tenia molt bona relació amb pare, alumne i companys. Però el temps va agreujar l'assumpte i, finalment, la direcció va haver d'actuar. I així va arribar un dia que va sancionar el fumeta sense pati. L'endemà, el xaval va aparèixer amb una nota papal, o butlla, on se li excusava del càstig sota el pretext d'una visita mèdica.

El protegit va abandonar el centre en direcció qui sap on i va evitar així la punició. La disciplina del centre va quedar desautoritzada, i la manca d'unió sense força va ser la culpable. En un parell d'anys, aquell grup es va transformar en ingovernable i el cap d'estudis va perdre la bona relació amb els fumetes. És més, com a tutor, va caure en una depressió davant d'aquella classe tan díscola i agressiva.