L’última bala de Junts

Ningú és capaç d'anticipar què decidirà avui, a Perpinyà, l'executiva de Junts. Ni els que més poder atresoren, els que més a prop estan de Carles Puigdemont, s'atreveixen a vaticinar si les coses que havien de passar a la tardor, la cançó que hem escoltat a cada declaració del president a l'exili en els darrers mesos, passaran avui. Ningú sap res. Ni el mateix Puigdemont que vol una cosa pel seu benefici personal, però sap que s'hi juga molt políticament segons què faci.

Fa massa temps, quasi un any, que Junts amenaça gairebé diàriament amb trencar l'acord de legislatura signat entre Jordi Turull i Santos Cerdán, a finals de l'any 2023, a Brussel·les. Molts ultimàtums en tot aquest temps que cap s'ha materialitzat. Per això, amb Aliança trepitjant-los els talons, convertint en una realitat impensable fa tan sols tres anys, que Junts i ERC poguessin perdre l'hegemonia indepe, Junts no se la pot jugar més.

Déu m'alliberi d'haver de pensar què és el millor per Junts ara mateix. Ni soc capaç de pronosticar-ho ni m'atreviria a recomanar, a cap dels militants que hauran de votar en la consulta interna, el que haurien de fer. Som molts els que desitgem la fi del govern de Pedro Sánchez, això és evident, però molts dels que aspirem això ja mai vam beneir l'acord signat a Brussel·les, conscients, a diferència de Puigdemont, que Sánchez no compliria pràcticament en res.

La decisió que prengui Junts avui o en els pròxims dies, que en això de fer les coses en diferit, de donar uns dies més de marge o de pròrroga, els hereus de Convergència en són especialistes, possiblement serà la més important que haurà de prendre la formació fundada per Puigdemont en la seva curta vida. No tant pel que pot suposar trencar amb Sánchez, com pel que pot suposar no fer-ho. I les conseqüències en l'àmbit autonòmic i municipal que pot tenir a les urnes.

Moncloa, per molt que Pedro Sánchez hagi presumit d'haver complert tot el que havia acordat amb Junts, no ha fet la feina. Per això, en aquestes darreres hores, els hem vist prémer l'accelerador, demostrant que fins ara no havien fet tot el que estava a les seves mans per no suspendre. Com l'alumne que ho deixa tot pel darrer minut, suspèn, i ha d'anar a la recuperació.

Veurem si aquest esforç a contrarellotge dels socialistes serveix per a alguna cosa o, sí, per contra, arriba massa tard. A Junts hi ha opinions de tots colors, tot i que proliferen les que consideren que ja hi ha poc a fer. Però, en un partit que ha passat de la verticalitat de Jordi Pujol i Artur Mas a l'assemblearisme, a vegades, com aquestes, per camuflar en la voluntat popular una decisió complexes, les bases tindran una darrera paraula que pot agreujar la trencadissa interna ja existent.

Junts, avui, s'hi juga molt. M'atreviria a dir que s'hi juga la supervivència com a projecte polític. De la credibilitat que siguin capaços de demostrar, després de tants coitus interruptus, dependrà en gran manera la seva pugna amb Aliança Catalana per liderar l'hegemonia de l'independentisme purità i de veritat. Al final tot va d'això, malgrat que pel camí ens hi juguem molt més, entre altres coses la democràcia.