
Turistes no, pasteres sí
Qui s'hauria pogut imaginar que el català no és la llengua majoritària entre els que volen vacances de sol i platja

Llegim a les fakenews (en concret a dbalears.cat, web microdiminuta dedicada a la comèdia involuntària) que la Plataforma per la Llengua, després d'estudis fets per gent molt estudiosa, ha conclòs que la "turistificació" afecta "l'ús social del català". El despropòsit és tan enorme que cal una anàlisi pausada.
En primer lloc, què és això de l'ús "social" d'una llengua? Tots els usos d'una llengua són socials, excepte el cas en què un senyor es perd al bosc i mor deshidratat, cobert de formigues i pols, maleint la seva sort en la seva llengua materna. Les llengües són justament la manera en què es constitueix la comunitat, la nació, el poble. A un nivell més profund, són el substrat antropològic que ens constitueix en allò que Aristòtil va anomenar "animal polític", és a dir, criatures gregàries.

Per precisar una mica més: no hi ha usos asocials de la llengua, però sí que hi ha usos antisocials. Ens referim a gent que fa servir la llengua per a dir ximpleries tan colossals que mereixen el rebuig unànime dels seus contemporanis. En aquest cas, els principals exemples d'ús antisocial del català serien els senyors Puigdemont, Junqueras, Turull, Cuixart i tota la banda d'Alí Babà que porta engreixant-se des de 2017 a costa de l'estat opressor.
Després tenim el terme "turistificació". A l'esquerra cal reconèixer-li un talent especial per crear neologismes lletgíssims. Si arriben turistes, vol dir que el territori està sent "turistificat"; se suposa que, si el Bayern juga al Nou Camp, l'estadi està sent "bayernificat", per la mateixa lògica. En qualsevol cas, els estudiosos de la 'Plataforma' han descobert que els turistes no parlen català. Qui ho hauria dit? Tots suposàvem que, a Alemanya, a Itàlia o a Anglaterra, el català és la llengua majoritària entre aquells que volen vacances de sol i platja. Però resulta que no.
A continuació, els estudiosos, en ple èxtasi intel·lectual, descobreixen que, si un territori lingüístic s'omple de gent de fora d'aquest territori, la llengua pròpia retrocedeix. De nou, la troballa és digna del premi Nobel. Tota subvenció que rebi la Plataforma per la Llengua és poca, atesos els resultats fabulosos de les seves investigacions.
El que ningú explica és per què aquesta lògica no s'aplica als milers de magribins i subsaharians que alegren els nostres carrers amb els seus matxets. Hi ha un misteri aquí, que sens dubte els estudiosos que redacten estudis aclariran en les pròximes dècades. De moment, només podem constatar que l'esquerra enarbora alhora les banderes de "Tourists go home" i "Refugees welcome". La seva proposta és treure del país aquells que aporten riquesa (els turistes) per substituir-los pels que devoren la riquesa (les masses d'immigració il·legal), segurament amb la finalitat de conduir-nos a tots a la bogeria, la misèria i la ruïna moral.

En realitat, el principal problema de la cultura pròpia és que la seva defensa està, avui dia, en mans de persones com els estudiosos de la Plataforma per la Llengua, gent que ja en té prou feina amb respirar i mastegar xiclet al mateix temps. La barreja d'ineptitud intel·lectual i ceguesa esquerrana és exactament la recepta que ens ha portat fins aquí: el Ramadà és cultura catalana, però cal suprimir les havaneres
Segons la mateixa pàgina web de la 'Plataforma', fa anys que reben més de tres milions d'euros anuals en subvencions de tota mena d'administracions. Sembla poc, per a una tasca tan magnífica, per a aportacions tan fèrtils, per a tant d'esplendor i lideratge.
Més notícies: