Tots a Budapest

En què consisteix l'opressió que pateix el col·lectiu LGTBI? A rebre suport de totes les institucions, totes les grans corporacions, tots els partits polítics; que la seva bandera presideixi els espais públics i que les seves doctrines s'ensenyin a les escoles. És el cas d'opressió més curiós que s'ha vist mai.

En algun moment, si el sentit comú imperés, haurien de dir: "D'acord, hem guanyat, podem deixar ja la gent en pau amb les nostres xarrameques". Però el problema de la lògica marxista és que, o bé s'és oprimit, o bé s'és opressor, no hi ha solució intermèdia, de manera que, encara que aconseguissin el Govern Mundial, haurien de continuar victimitzant-se.

Aquests dies s'han celebrat les festes de l'Orgull 2025, omplint els nostres carrers de vulgaritat obscena, exhibicionisme ranci i ministres histèriques. La gran notícia d'enguany és que les primeres espases del wokismehan marxat a Budapest per fer front a la malvada ultradreta: Ernest Urtasun, Irene Montero, Yolanda Díaz. La mala notícia és que segurament ja han tornat a aquestes hores.

Des que Wagensberg i Colau van anar a Gaza a collir olives (no és broma, estimat lector, revisi l'hemeroteca) no havíem vist una expedició woke tan ridícula. És veritat que aquestes persones, com que no treballen, han d'estar entretingudes en alguna cosa, però crida l'atenció que triïn un país de la UE, perfectament civilitzat, i no el Marroc, o l'Iran, o l'Aràbia Saudita. De fet, ningú no podrà trobar ni una sola declaració d'aquests aguerrits apòstols woke sobre la condició dels homosexuals als països musulmans, ni una sola. Per què deu ser?

Que bé es viatja amb els diners dels contribuents, que bonic és anar molestant els hongaresos mentre el nostre país s'enfonsa minut a minut. Si aquestes lluminàries del progressisme haguessin de pagar-se els viatges de la seva butxaca, no anirien ni a l'estanc a comprar tabac. Han estat cridant consignes en la preciosa llengua magiar, lluïnt garlandes multicolors i fent el ridícul cadascú a la seva manera. Irene Montero ha filmat els seus habituals vídeos nauseabunds renyant l'univers, Yolanda Díaz ha aconseguit (per pura casualitat) enllaçar subjecte i predicat, Ernest Urtasun ha aparegut amb el seu aspecte de professor d'institut que passava per allà.

L'infame Orbán, que no és precisament ximple, no ha volgut retenir-los ni un minut. Si Irene Montero ja és insuportable en llibertat, com seria en un calabós. Cal dir que també s'ha vist per allà el responsable LGTBI del PSOE, un noi que es dedicava a la natació i del qual ningú recorda el nom. Fins i tot la recordada Tania Verge s'ha fet fotos a la capital hongaresa. La foguera de les vanitats, els cims infinits de l'estupidesa.

I Alberto, què ha estat fent Alberto Núñez Feijóo? S'ha dedicat a publicar posts amb els colors de l'arc de Sant Martí i crides a l'amor, per continuar mantenint el seu nivell intel·lectual i ètic a l'alçada de la mosca de la fruita. Que Feijóo adoctrini la població sobre l'amor, això no ho vam veure venir. Com a amant, com a Romeu, com a galant de cambra, el rendiment de Feijóo deu ser, més o menys, el d'una faixa ortopèdica. Ignorem si aquest estiu es dedicarà a temes de consultori emocional (a l'estil de la recordada Elena Francis) o de sexologia progressista, per exemple amb una secció a la revista Cosmpolitan, amb trucs de centre reformista per al massatge prostàtic. Vist el que s'ha vist, no es pot descartar.