La tolerància de la corrupció segons Rufián

3 llestos i quatre comissions. Aquest és el barem de Gabriel Rufián per a tolerar la corrupció. O, més ben dit, si els corruptes són de l'esquerra política i s'han corromput mentre formaven part d'un govern del PSOE amb el qual ell viu i ha viscut especialment bé.

El to i les formes del portaveu d'ERC al Congrés, la cara visible d'un partit que pot presumir de ser especialment net en matèria de corrupció, van deixar molt a desitjar en la seva rèplica a Pedro Sánchez al ple per dirimir responsabilitats per la trama corrupta al voltant del PSOE.

Amb l'excusa de què millor robin a què governi dreta, per tant, deixar de tenir passi VIP a la zona reservada pel Govern al Congrés dels Diputats i passejar-se com un socialista més pel Palau de la Moncloa, Rufián va evidenciar que a certa esquerra caviar li interessa més la cadira que el país.

Gabriel Rufián, que en alguns moments de la seva intervenció semblava el portaveu dels socialistes al parlament espanyol, va perdre una oportunitat magnífica per fer bandera de l'honestedat d'Esquerra Republicana durant els seus 94 anys d'història de servei a Catalunya.

Sorprèn veure un dirigent polític independentista insistir tant a mantenir l'status quo d'un dels partits amb més taques, tant per la corrupció com per la vulneració de drets, de l'Estat. Gabriel Rufián s'ha decantat per ser còmplice d'un PSOE cada cop més acabat i que es dirigeix cap a l'abisme.

La pregunta que hom es fa, veient això, és si té la intenció de portar també el seu partit cap a aquest mateix precipici, només per continuar tenint el poder i la influència que, d'altra forma, mai hauria tingut. Amb tot el que això suposa per unes sigles, les d'ERC, que són molt més que un simple diputat temporal.

Quan surtin més informes de l'UCO, les autèntiques pròrrogues que té Sánchez avui en dia per mantenir-se en el poder, veurem com s'ho arregla Gabriel Rufián per tallar en sec, com va dir. Per retirar la confiança al PSOE i fer-lo convocar eleccions, com va presumir.

De totes les intervencions al ple d'aquest dimecres, particularment les dels socis de Sánchez, la de Rufián va ser la que més va sorprendre -per malament-. Amb un llenguatge calmat, pujant els decibels de tant en tant per fer-se l'enfadat, el portaveu d'ERC es va erigir en el principal baluard del PSOE.

De fet, i només cal tornar a escoltar el seu discurs des de la tribuna d'oradors, Gabriel Rufián va ser més dur contra el líder de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo, que contra el partit des del qual s'han corromput Ábalos, Cerdán i Koldo. O contra el president del Govern que els va escollir com a homes de la seva confiança. Ja he dit abans, com si ell fos l'autèntic portaveu del PSOE.

Si ERC vol recuperar la credibilitat que té amb la lluita contra la corrupció, si no vol destrossar 94 anys d'història fent les coses bé, ha d'urgir Rufián a fer un gir discursiu. A assemblar-se més a Junts, el PNB o Coalición Canaria, fins i tot Bildu, tant en el to com en les formes, que al BNG o Sumar.

Esquerra no pot continuar sent la crossa del PSOE com si res. Pel desig únic d'un home, sense gaire ofici ni benefici, que només busca una sortida professional ostentosa, fora de Catalunya, per quan surti de la política. No ho mereixen les sigles d'ERC, ni els seus votants ni els catalans a qui representa -o hauria de representar-.

La situació del PSOE és cada cop més agònica. El que anem coneixent, dia rere dia, vomitiu. I qui, de forma directa o indirecta, facilita que els que ho han permès segueixin manant, és còmplice de tolerar uns nivells de corrupció que Espanya no es pot permetre.