De Texas al 'Cerro de Mosquito'

Per comprendre la trajectòria d'Oliver Law, resulta imprescindible emmarcar la seva biografia en el sistema social heretat pels afroamericans del sud dels Estats Units. Texas va ser, després de la seva independència de Mèxic i posterior annexió com un estat més el 1845, un dels territoris pioners en el desenvolupament d’un règim esclavista basat en plantacions cotoneres extensives.

Seguint la dinàmica del sud profund, l’esclavitud no només va organitzar l’economia, sinó també la jerarquia social i política. La proclamació d’emancipació signada per Abraham Lincoln el 1863 va marcar un punt d’inflexió legal; però a Texas, aïllat del nucli de poder federal i fortament militaritzat, la notícia i l’aplicació efectiva de l’abolició no van arribar fins al juny de 1865.

Tanmateix, l’emancipació formal no va significar la fi del racisme sistèmic. Després de l’abolició de l’esclavitud per la 13a Esmena, els estats del sud van passar per un breu període en què els afroamericans van gaudir d’alguns drets civils i polítics, gràcies a l’ocupació federal i les reformes republicanes.

A partir de 1877, amb la retirada de les tropes federals del sud, els governs estatals i locals blancs van restablir el seu control i van aprovar una sèrie de lleis i ordenances destinades a mantenir una jerarquia racial. Les lleis Jim Crow, que es van anomenar així per una obra de teatre de la dècada de 1830 que ridiculitzava la població afroamericana, establien la separació física de blancs i negres en tots els àmbits de la vida pública i privada: escoles, hospitals, transports, restaurants, banys públics, teatres, parcs, fonts d’aigua, etc.

A través de mecanismes com els impostos al vot (poll taxes), les proves d’alfabetització i la manipulació censal, es va negar eficaçment el dret de vot a milions d’afroamericans. A tot això, cal afegir una manifesta desigualtat econòmica i educativa, així com la violència i intimidació per exercir el control sobre una població segregada de facto.

Encara que ara ens sembli una autèntica barbaritat, la veritat és que aquest tipus de lleis no van ser abolides fins a finals dels cinquanta i principis dels 60 del segle XX. Aquest és el sòl històric i social en què va néixer Oliver Law el 1900, a l’oest de Texas.

Durant la infància i adolescència va viure en carn pròpia les limitacions d’accés educatiu, la discriminació laboral i el clima de silenci i por imposat per la supremacia blanca local. En assolir la majoria d’edat, Law es va allistar a l’exèrcit dels Estats Units, servint com a soldat ras al 24è Regiment d’Infanteria entre 1919 i 1925.

Aquest regiment, compost exclusivament per soldats afroamericans (els anomenats Buffalo Soldiers), formava part d’una estructura castrense segregada on les oportunitats d’ascens i comandament per als afroamericans eren excepcionals. L’experiència militar oferia, però, una certa estabilitat econòmica i la possibilitat d’adquirir capacitació, quelcom gens menor en el context de la discriminació existent.

Acabada la seva etapa militar, Law va emigrar primer a Bluffton, Indiana, on va treballar en una planta cimentera, i després a Chicago, on va conduir un taxi per a la 'Yellow Cab Company'. L’ensorrament econòmic de 1929 va agreujar les seves condicions. Durant la Gran Depressió va sobreviure en condicions laborals precàries, fent feines d’estibador i obrint fugaçment un restaurant.

En aquest context d’inestabilitat, Law es va radicalitzar políticament. Primer es va vincular a la International Labor Defense, una organització legal de defensa de perseguits polítics d’orientació comunista, i el 1932 es va afiliar al Partit Comunista dels Estats Units, organització especialment activa entre les comunitats obreres i afroamericanes de les grans ciutats industrials.

Law va tenir diversos enfrontaments amb la 'Red Squad' de la policia de Chicago, destacament dedicat a la repressió de militants d’ideologia marxista. El 1935 va ser arrestat durant una manifestació contra la invasió italiana d’Etiòpia i poc després es va casar amb Corrine Lightfoot, germana de Claude Lightfoot, dirigent comunista afroamericà. Així va conformar un reconegut perfil de militant obrer i antiracista.

Les Brigades Internacionals

L’esclat de la Guerra Civil Espanyola el juliol de 1936 va produir un profund impacte a l’esquerra europea i mundial. Espanya representava, per al moviment comunista internacional, la punta de llança en la confrontació oberta contra el feixisme, després de les derrotes sofertes a Àustria i Alemanya. Tanmateix, el significat polític de la contesa, i en particular el caràcter de les Brigades Internacionals, va estar lluny d’identificar-se únicament amb els ideals democràtics liberals.

Cal subratllar que la iniciativa d’organitzar les Brigades Internacionals va ser impulsada, coordinada i sostinguda principalment per la Internacional Comunista (Komintern), sota indicacions emanades del VII Congrés, celebrat a Moscou l’agost de 1935. En aquella reunió es va aprovar la política internacional dels 'fronts populars': coalicions de forces d’esquerra (socialistes, comunistes, liberals) destinades a contenir l’avenç dels feixismes, fins i tot a costa de sacrificar les agendes revolucionàries. Aquest gir estratègic (en contrast amb la fase de la "classe contra classe" durant els primers anys 30) responia tant a l’ascens de Hitler i Mussolini com a les necessitats de defensa internacional de la Unió Soviètica.

Les Brigades Internacionals no van ser, per tant, un fenomen espontani propi d’un internacionalisme horitzontal i democràtic. Si bé van acollir combatents d’inclinacions molt variades —liberals, socialistes, comunistes, sindicalistes, antifeixistes sense filiació—, responien al disseny, supervisió i control del Komintern, que va determinar la seva actuació operativa a través del Partit Comunista d’Espanya i quadres internacionals. Les Brigades es van estructurar militarment, centralitzant cadenes de comandament, informació i disciplina política sota l’ègida comunista. Aquest fet va modelar tant el seu funcionament com el seu llegat, i explica la seva visibilitat i eficàcia, tot i que també va generar tensions internes, propaganda i desinformació.

Les motivacions individuals dels voluntaris transitaven entre la solidaritat antifeixista, l’horitzó revolucionari i la recerca de sentit o aventura personal, però l’objectiu prioritari, d’acord amb la línia oficial, era l’enfrontament directe amb les forces feixistes i la preservació de la República espanyola com a baula imprescindible en l’estratègia de resistència continental, no necessàriament la consolidació d’un ordre democràtic-liberal.

Davant d’aquest escenari, Oliver Law va ser un dels prop de 2800 voluntaris nord-americans que van desafiar les restriccions legals del seu país per incorporar-se clandestinament a les Brigades Internacionals. Va rebre el seu passaport el gener de 1937 i va arribar a Albacete, base central del reclutament internacional, a l’hivern d’aquell any.

El Batalló Abraham Lincoln, enquadrat dins la XV Brigada Internacional, oferia la singularitat de ser una unitat multiètnica, quelcom infreqüent en el context militar nord-americà, tot i que l’ideal d’igualtat racial i de gènere dins el batalló sovint es va veure matisat per actituds i conflictes importats dels Estats Units. L’arribada de Law va coincidir amb la reorganització després de la catàstrofe soferta al Jarama, on el 27 de febrer de 1937 el Lincoln va ser delmat en assalts frontals infructuosos, perdent bona part de la seva oficialitat.

El responsable directe de convertir el Batalló en una mena de carn picada era el cap de la 15a Brigada Internacional, el general János Gálicz, un soviètic que havia nascut a Hongria, però que havia combatut formant part dels bolxevics a la guerra civil russa. Gal, que així abreujaven el seu cognom, es va fer tristament cèlebre per la seva interpretació de la doctrina militar soviètica, amb atacs frontals sense cap mena de flexibilitat que acabaven gairebé sempre en autèntiques carnisseries.

L’experiència militar prèvia i la capacitat de comandament de Law, sumades al seu compromís polític, li van permetre un ascens ràpid: va ser primer cap de secció de metralladores, després cap d’una companyia, i finalment segon al comandament de la unitat. Va rellevar el cap del seu batalló que va passar a formar part de l’Estat Major de Gal. Això va suposar una fita: el primer afroamericà al capdavant d’una unitat militar integrada en la història nord-americana moderna. El procés de selecció i ascens dins les Brigades Internacionals, tot i que oficialment meritocràtic, va estar condicionat per afinitats i xarxes polítiques internes del moviment comunista, com va passar amb les mateixes milícies espanyoles. No obstant això, els testimonis apunten que Law comptava amb el respecte de bona part dels seus.

Brunete i el 'Cerro de Mosquito'

L’estiu de 1937 va marcar l’inici d’una de les grans operacions militars del bàndol governamental: la Batalla de Brunete. L’objectiu era alleujar la pressió franquista sobre Madrid llançant una ofensiva per l’oest de la capital, aprofitant el factor sorpresa i la concentració de forces. La batalla, que va començar el 6 de juliol i es va prolongar fins al 25, va mobilitzar més de 80.000 efectius.

En aquest context, la XV Brigada Internacional, incloent-hi el Batalló Lincoln sota el comandament de Law, va rebre la missió d’assaltar i prendre l’anomenat 'Cerro de Mosquito', un vèrtex de gran importància tàctica des d’on es dominava bona part de la zona. Les condicions eren sumament adverses: temperatures superiors als 40º C, manca d’aigua i munició, exposició constant al foc enemic i una defensa ben atrinxerada per part de les forces regulars indígenes.

Els combats al 'Cerro de Mosquito' es van caracteritzar per frontalitat, moltes vegades sense prou preparació de suport d’artilleria, molt pròpia de la poca audàcia de Gal. Law, exercint personalment el comandament i seguint el costum de lideratge exposat, va dirigir els assalts inicials i els intents de consolidació d’un sortint en el desplegament aconseguit a base de molta sang. El 10 de juliol de 1937, Law va ser abatut mortalment en plena acció, quan intentava reagrupar els seus homes sota un intens foc creuat. Les seves restes van quedar inicialment insepultes i el seu cos només va ser recuperat dies després.

L’assalt a Brunete, malgrat els avenços inicials republicans, va acabar en fracàs tàctic: les forces franquistes van recuperar ràpidament el terreny perdut, infligint costoses baixes tant a forces regulars com a brigadistes internacionals. El paper del Lincoln va suposar un alt grau de sacrifici i desgast humà, però l’impacte estratègic general va ser limitat, o sent honestos, gairebé inexistent.

La participació d’Oliver Law a la Guerra Civil Espanyola ha estat objecte tant d’elogis heroics com d’anàlisis crítiques. La seva mort en combat i el seu paper com a pioner racial en contextos militars han estat reivindicats, especialment des dels anys vuitanta, en el marc de la memòria històrica afroamericana. El 1987, l’alcalde de Chicago, Harold Washington, va instituir el "Dia d’Oliver Law i la Brigada Abraham Lincoln", reconeixent oficialment la seva figura que havia format part de l’ostracisme al qual va ser sotmès tot allò que feia olor de comunisme durant la Guerra Freda.

Les Brigades Internacionals, per la seva banda, han generat un intens debat historiogràfic. La literatura especialitzada coincideix a remarcar la seva eficàcia militar limitada, però la seva rellevància propagandística i simbòlica com a instrument de la política estalinista de front popular. L’operació de reclutament, capacitació i funcionament, sovint plagada de conflictes interns, espionatge i depuració ideològica, va respondre, com mostren les fonts soviètiques i testimonis posteriors, a prioritats estratègiques imposades per Moscou més que a iniciatives estrictament democràtiques.

Una anàlisi rigorosa de les Brigades requereix evitar tant la mitificació idealista com la denigració total. Van constituir un fenomen complex: d’una banda, expressió genuïna de solidaritat antifeixista de milers; de l’altra, braç operatiu de l’engranatge comunista internacional interessat prioritàriament a frenar el feixisme i preservar els interessos geopolítics de l’URSS.

La vida, ascens i mort d’Oliver Law, així com la sort del Batalló Abraham Lincoln a Brunete i el 'Cerro de Mosquito', s’han d’avaluar en aquest feix de contradiccions: entre ideals personals, límits institucionals i context bèl·lic i ideològic global. Però, havent nascut negre, en un lloc on eres un ciutadà de segona, quina ideologia podia seguir Oliver Law? La que li permetia somiar que un dia els seus fills serien iguals que els fills dels blancs i amb les mateixes oportunitats i, per això, el marxisme representava una porta d’entrada a la terra promesa.

Oliver Law va ser el primer afroamericà a manar una unitat militar amb subordinats blancs, i va ser molt a prop de Villaviciosa de Odón, als voltants de Madrid, un tòrrid mes de juliol de 1936. Va trobar la mort en una terra estranya per a ell, intentant conquerir un simple turó i enfrontant-se a africans marroquins que van posar fi a la seva vida. Les guerres tenen aquestes coses. Però aquesta és una altra història digna de ser contada.