Revifant prejudicis: Una proposta de pau mallorquina

En relació al seu article del 3 de gener de 2025 publicat al Diario de Mallorca, considero necessari assenyalar que el seu text, lluny de ser una reflexió geopolítica seriosa, està ple de generalitzacions i afirmacions que creuen els límits de l'antisemitisme.

Des de la massacre perpetrada per Hamàs el 7 d’octubre de 2023, ens hem acostumat a una allau d'informacions esbiaixades o opinions que, sota l'aparença de crítiques legítimes a Israel, incorren en l’antisemitisme. És important precisar: qüestionar les polítiques o les accions militars d'Israel forma part del debat polític vàlid. Tanmateix, culpar "els jueus" o "els xuetes" com a col·lectiu és una manifestació inacceptable d'antisemitisme.

S’han tolerat durant massa temps insults i difamacions personals en el discurs públic. No obstant això, es creua un límit perillós quan, com al seu article, s’afirma: "No pot ser qualificat d’una altra manera. I ho faig extensiu a tots els jueus, xuetes i resta de còmplices que donen suport al salvatge genocidi que els criminals que governen Israel estan cometent amb la més gran de les impunitats". Aquesta declaració no només és profundament ofensiva, també alimenta el discurs de l’odi. No es tracta únicament de criticar el govern d’Israel, sinó que posa en el punt de mira col·lectius sencers, cosa que està molt lluny dels valors que l’autor diu que defensa.

És un inici certament memorable. Des del seu tron privilegiat —potser després de donar un cop d'ull a un parell de titulars al seu mòbil, que probablement inclou tecnologia israeliana— es permet jutjar el govern d'Israel, els jueus i, per si no n’hi hagués prou, els xuetes. Em pregunto si aquest fervor acusatori s'estén també a altres responsables imaginaris o si es limita a aquests col·lectius per alguna raó especial.

Per als lectors de fora de Mallorca, pot resultar complicat captar la transcendència del terme "xueta". De fet, és probable que ni tan sols coneguin que a Mallorca mantenim un tipus d'antisemitisme propi que, des de fa més de tres segles, identifica els descendents de jueus conversos amb quinze llinatges. Això de fer llistes no és cap novetat, ni ho van inventar els nazis.

Per il·lustrar la gravetat de la seva afirmació, puc aportar una mica de context. Després d’anys d'investigació i d'analitzar l'hemeroteca, puc afirmar que, en els darrers 40 anys, ningú no havia utilitzat el terme "xueta" en un sentit tan obertament acusatori i difamatori en un mitjà de comunicació. De fet, m'atreviria a dir que fa gairebé un segle que no és políticament correcte recórrer a l'antixuetisme a Mallorca. A la vida pública, el terme amb prou feines es fa servir, llevat d'estudis acadèmics o bromes de dubtós gust.

Per això, els insto a vostè i a qui li dona cabuda per a aquest tipus de textos a reflexionar sobre les implicacions de les seves paraules. Potser reviure aquests vells ressentiments sigui la seva innovadora proposta per abordar l'inacabable conflicte del Pròxim Orient. Si és així, som davant d'una veritable revolució en les relacions internacionals.