Europa Press, Sylph Creatives, e-Notícies La síntesi i la relació en educació
Aprendre a pensar amb lògica i esforç és la base per construir ments lliures i preparades per decidir bé
Per portar bé un auditori escolar cal promoure que els estudiants aprenguin a relacionar els coneixements adquirits, cosa que permet assolir criteris elevats i potenciar la seva intel·ligència lògica i deductiva. Esbrinar on rau la mentida o falsedat requereix posseir molts coneixements contrastats i, a més, ordenats. Tots ells permeten veure el forat on alguns diuen que hi ha un pedaç. A les proves PISA, i sobretot a la secció de Matemàtiques, es necessita molt de tot això.
Diuen que Jesucrist predicava que la veritat us farà lliures, i certament, sense coneixements estructurats amb criteris elevats, les decisions que es prenguin poden portar-nos a errors flagrants allunyats dels camins savis. S’assisteix a classe per aprendre a ser adult i, amb això, a prendre les decisions futures més correctes. Cal, doncs, insistir en la síntesi i la relació de conceptes. Això no és només per prendre decisions, sinó per estructurar millor els apunts, treballs de curs i respostes davant la vida.
La connexió entre filosofia i ciència millora la comprensió profunda de conceptes a l'aula | Europa Press
En un centre de Sant Feliu de Llobregat, i cada setmana durant l’hora de Ciències per al Món Contemporani, es reptava els alumnes de batxillerat amb una pregunta enigmàtica que requeria una correcta relació entre molts conceptes. Preguntes com: Què hi ha més enllà del pol nord?Què va ser abans, l’ou o la gallina? O què cal fer abans d’aprendre a aprendre?, amagaven tot un seguit de peces que, si no es tenien en compte, feien la resposta esquiva però el debat entretingut.
La resposta estava en l’art de pensar, en la filosofia. Primer calia recordar què és una tautologia o pensament circular, després que la ciència és plena de preguntes incorrectes davant un peix que es mossega la cua, i finalment que cal allunyar-se de l’arbre per veure el bosc.
La solució residia a definir ambdós termes de la tautologia, adonar-se que eren el mateix, i aleshores plantejar una pregunta millor i de més abast. Per exemple, ou i gallina són la mateixa espècie, no existeix l’un sense l’altre per més voltes que s’hi doni; per tant, cal preguntar-se qui van ser els primers vertebrats a reproduir-se per ous. Això sí tenia resposta: els primers ovípars de fa més de 600 milions d’anys.
Fomentar el pensament estructurat és clau per afrontar els desafiaments de l'educació actual | Europa Press
En el cas de què hi ha més enllà del nord és el sud, però més enllà d’aquest, una altra vegada el nord. Per tant, calia allunyar-se de l’arbre i tornar a veure el bosc, plantejant una nova pregunta de més profunditat: per què nord i sud s’enllacen cíclicament? Doncs perquè són el mateix, la mateixa Terra que s’assembla a una esfera.
I finalment, en el cas de què cal fer abans d’aprendre a aprendre, que novament és el mateix, seria novament aprendre com aprendre, cosa que ens porta a l’absurd infinit d'aprenderes abans d’altres aprenderes, i com aprendre? Doncs encara no s’ha inventat un millor mètode que simplement atendre, treballar i estudiar.
En resum, i en qualsevol tautologia, existeixen dos conceptes que són el mateix i que ens arrosseguen a un absurd cercle viciós. Ou i gallina són la mateixa espècie, sud i nord defineixen la volta a la mateixa Terra i aprendre a aprendre és la més evident igualtat per a qualsevol humà sensat. En totes les tautologies anteriors, la xarxa de conceptes emprada feia treballar les neurones de gust, fins i tot potser regalava algun mal de cap. En fi, que una aula ben portada ha de ser un gran laboratori d’idees sota la batuta d’un altre dels factors que les aglutina: l’esforç.
Més notícies: