Orriols a RAC1: un anunci del que ve

Ahir va aparèixer Sílvia Orriols, durant tot just 20 minuts, al programa de Jordi Basté, com qui sobrevola en helicòpter un cementiri d’elefants. A l’altra banda del micròfon, a més de Basté, hi havia Màrius Carol i Mònica Terribas, enarborant el discurs obsolet de la decadència progre.

El millor moment va ser quan, davant les interrupcions histèriques de Terribas, l’alcaldessa de Ripoll va dir: "Si no em deixen explicar-me, jo me’n vaig, no tinc cap necessitat de ser a RAC1, són vostès els que m’han trucat". Algú pot imaginar-se un candidat al Parlament, en els últims 20 anys, dient que no té cap necessitat d’aparèixer a RAC1? El cop directe a la mandíbula de Basté va ser dolorós per la seva cruesa carregada de veritat.

Aliança Catalana creix i creixerà sense el suport del mainstream mediàtic; és més, el maltractament sistemàtic que rep des de les plataformes periodístiques tradicionals ha estat i serà un factor favorable per a ells. Va passar amb Trump, amb Milei, amb Le Pen, amb Tommy Robinson, amb Meloni. El cordó sanitari es converteix en banda d’honor.

Mònica Terribas, criatura nefasta, urticant, en total decadència, va intentar confrontar Orriols amb els vells clixés de l’esquerra sobre "persones vulnerables" i altres bajanades. Donava la impressió que a Orriols li hauria bastat respondre amb monosíl·labs:

• Està vostè dient que ...

• Sí.

L’esquerra contempla el món de manera tan distorsionada i mesquina, que ja gairebé només tracta amb la realitat de tant en tant, per algun atzar. Encara no han aconseguit explicar per què defensen un emigrant que no cotitza ni paga impostos, però atacarien qualsevol autòcton que no cotitzés ni pagués impostos. Aquestes veritats tan diàfanes, tan lluminoses i senzilles, el ciutadà atribolat les entén perfectament. Terribas, en canvi, insisteix en la seva posat d’analista esmolada mentre el món s’ensorra al seu voltant.

El cas de Carol és més còmic, perquè almenys Terribas intenta fer una mica de mal. Carol s’ha dedicat durant anys a dir una cosa i la contrària, enmig de la indiferència generalitzada, i ara ja va quedant clar que només és un senyor que va a restaurants cars. No va tenir la menor intenció d’incomodar Orriols com mai ha intentat incomodar ningú. Amb Basté formen una parella que recorda de manera alarmant l’Ós Yogui i Bubú, alegres saquejadors de la rebosteria aliena.

"No necessito ser a RAC1". És la frase més poderosa dita en política catalana en molts anys. Hi ha Orriols per estona.