Pedro Sánchez té ara dos problemes

La setmana passada, en aquesta mateixa tribuna, els comentava que Pedro Sánchez tenia un problema després de les eleccions a Galicia i l’auge del nacionalisme que ell mateix ha impulsat. Avui vinc a dir-los que el president del govern espanyol i líder del PSOE, uns dies després, realment en té dos de problemes. I l’originat pel ‘cas Koldo’ possiblement és un problema més gran que el primer.

L’home que va arribar al poder mitjançant una moció de censura, contra la corrupció de l’anterior partit que sostenia al Gobierno, s’ha d’enfrontar ara a la seva mateixa medicina. Una moció de censura, per cert, que van negociar els mateixos que ara estan assenyalats al centre de la trama. Els qui, mesos abans, van custodiar al seu domicili particular els avals de Sánchez per tornar a la secretaria general del PSOE. Per tant, no val allò de “no se quién era ni de quién me habla”.

Koldo García, per experiència pròpia una bona persona i sobretot lleial als seus, va arribar al PSOE nacional de la mà de l'ara número tres del partit, Santos Cerdán. Tots dos es coneixien de Navarra. Cerdán, el tècnic de manteniment sense cap altra formació i amb una gran ambició personal, és qui ara maniobra contra tothom qui li pot fer ombra per continuar escalant dins el partit. Malgrat ser el gran responsable de tots els fracassos dels últims anys. Set de set ha esguerrat.

Va ser, doncs, Santos Cerdán qui li va imposar un col·laborador tan estret a José Luis Ábalos. A qui abans Pedro Sánchez havia nomenat la seva mà dreta. Per tant, si a algú se li han de reclamar explicacions, en primer lloc, és al diputat per Navarra i secretari d’Organització del PSOE. A Ferraz tothom sap qui és qui. I ara ningú pot fer-se un Infanta Cristina amb allò de “no sabia nada” o “no me acuerdo”.

Dic tot això per posar una mica de llum a la foscor. Quan alguns ja han començat a ensenyar portes de sortida, sense la valentia de reclamar dimissions directament, cal tenir en compte que tot això no és responsabilitat d’una sola persona. I que al final de la cadena de responsabilitats, no massa lluny i conscient de tot, s’hi situa el president del Gobieno i defensor de la netedat política.

Al PSOE hi ha por. Molta por. Saben que tot el que hem conegut fins ara pot ser només la punta de l’iceberg. L’avanttítol d’un llarg serial que sis anys després de la moció de censura que va catapultar a Sánchez a la presidència del govern, gràcies al PDeCAT i al PNB, pot fer caure al president espanyol de la mateixa forma. 

Fa unes setmanes, Carles Puigdemont ja va manifestar que si Pedro Sánchez incomplia els acords pactats —per ara no n’ha complert ni un— Junts es plantejava donar suport a una moció de censura del PP. El PNB, segons fonts de l’Euzkadi Buru Batzar, farà el mateix si després de les eleccions basques del 21 d’abril, al PSOE se li acudeix donar la lehendakaritza a Bildu.

A Sánchez, doncs, se li acumulen els problemes. Estem davant el final de la seva vida política?