A Rufián li preocupa la seguretat

S’ha comentat molt la darrera intervenció de Gabriel Rufián al Congrés dels Diputats de l’estat malvat i opressor, l’estat que l’oprimeix de manera insuportable pagant-li sous de sis xifres. Com si hagués despertat d’un estrany letarg, Rufián va dir que «calia parlar de seguretat» i que «hi ha obligacions, però també drets, et diguis Javier o Ibrahim».

Com pot algú estar tan equivocat? Agafem com a exemple un cas recent, succeït a Vallecas, en què un magribí es va posar a repartir cops de matxet a la policia al crit d’«al·lahu-àkbar». En primer lloc, agredir la policia és de primer de progressisme, per tant, que no vingui ara Rufián parlant de la seguretat als barris. En segon lloc, mai no s’ha de caure en la islamofòbia, ja que és ben sabut que la resta de religions tenen la seva càrrega quotidiana habitual de violència urbana: és normal veure grups de budistes assaltant turistes mentre reciten algun sutra, o els monjos de Poblet repartint bufetades pels afores, entrada la nit, mentre canten el Veni Creator.

Després hi ha el factor del canvi climàtic, que obliga la gent a delinquir, en combinar-se amb l’heteropatriarcat, la tauromàquia i el xicot d’Ayuso. Què és això de no voler que et punxin, no voler que violin les teves filles o no voler que t’ocupin la casa? Senyor Rufián, això és feixisme, i amb el feixisme no es discuteix. Què és això d’alimentar discursos d’odi tan repugnants com els de tota aquesta gent que critica que les dones, a l’islam, rebin fuetades i lapidacions o que als gais els pengin de grues a la vista de tothom? Què serà el següent, criticar els atemptats de la Rambla o del Bataclan? Arribarem fins i tot a sentir veus contràries a la matança del 7 d’octubre?

Ara mateix, el més indicat seria embarcar Rufián en alguna flotilla amb rumb a Nigèria, on podria unir-se a l’heroica lluita de les milícies islàmiques contra els civils cristians. Veient la degollina, la massacre, la barbàrie, tornaria a reconnectar amb el seu progressisme, que sembla una mica rovellat. Podria anar acompanyat d’unes quantes dones amb penis i del mateix Bob Pop, per augmentar la diversitat de l’expedició. Els rebrien amb els braços oberts.

A la tornada podrien crear un Observatori sobre Multiculturalitat i Execucions en Massa en nom d’Al·là, perquè sense una dotzena d’observatoris per a cada tema és impossible que les polítiques progressistes tinguin prou arrelament. Seria magnífica també la creació d’un Observatori de les Finances de Gabriel Rufián, exemple colossal d’empoderament per la via clàssica de dedicar-se, amb la màxima naturalitat i senzillesa, a acumular diners en quantitats babilòniques.

No, estimat Gabriel, no cal fer espai als discursos xenòfobs i excloents. Cal insistir en el progressisme quatre o cinc legislatures més i després comprar-se un parell de Lamborghinis.