
La Paqui
La rutina de compres, viatges i vida d'alt nivell de la dona de Cerdán contrasta ara amb un futur incert mentre avança la investigació judicial
Francisca Muñoz, més coneguda com ‘la Paqui’ pels seus amics o com ‘l'andalusa’ pels seus veïns de Milagro, un petit poble de Navarra, és el viu exemple de la lluita de classes. De com és possible ascendir a l'ascensor social sense fotre brot —més tenint en compte que, per una lesió al peu, era pensionista des de feia diversos anys—.
La Paqui ha deixat de freqüentar les plantes 1 i 3 d'El Corte Inglés de Princesa de Madrid, visita gairebé imprescindible diària, per convertir-se en una habitual del penal madrileny de Soto del Real fins aquest dimecres —encara que hi haurà de tornar—. L'empresonament del seu marit, l'extotpoderós socialista Santos Cerdán, l'ha obligada a deixar el seu luxós àtic a la sisena planta del número 32 del carrer Hilarián Eslava de la capital per tornar al seu habitatge unifamiliar de Milagro, on no hi ha El Corte Inglés, en el qual ara passarà molt de temps amb el seu marit a l'espera del judici que provi la seva culpabilitat o no en l'amaniment de contractes públics.

L'esposa de Cerdán, que va deixar la localitat sevillana de Los Corrales ja fa unes dècades, va trobar a Navarra l'amor. I ja sabeu que l'amor, i una targeta de crèdit al teu nom, però que paga un altre, ho poden tot. Va ser la Paqui, segons el seu entorn més proper, qui va pressionar el seu marit per buscar-se un lloc a la política madrilenya durant anys. Quan ho va aconseguir, el 2017, no va dubtar ni un minut a fer les maletes i traslladar-se a la gran ciutat. Era el seu somni, i per fi s'anava a fer amb les altes esferes.
De la Paqui, com del seu marit, deien tots els que l'estimaven i els socialistes que era una dona discreta, austera, que gairebé no sortia de casa. L'últim informe de l'UCO ens ha demostrat que la realitat era ben diferent i que s'assemblava més al que alguns havíem explicat des de fa molts mesos. D'on no sortia la Paqui era d'El Corte Inglés de Princesa, on, segons el soci de Cerdán, la coneixien totes les venedores, ni dels molts restaurants que freqüentaven cada cap de setmana amb el seu marit o els múltiples viatges a Màlaga, Tenerife o Eivissa que es van abonar amb la targeta de Servinabar.
Amb ella jubilada i Santos Cerdán a l'atur, a menys que torni a la planta de Bonduelle al seu municipi natal, de la qual no en guarden gaire bon record del seu temps com a encarregat d'un dels torns, tindran temps per tornar a viatjar per Espanya. Però aquesta vegada s'ho hauran de pagar de la seva butxaca…
Francisca Muñoz, àlies ‘la Paqui’ o ‘l'andalusa’, a qui estic segur que el jutge tindrà a bé de citar perquè doni explicacions de com es gastava uns diners que no eren seus, sinó que procedien de mossegades que aconseguia el seu marit, és la radiografia d'una Espanya que encara no ha desaparegut ni crec que desapareixerà. La d'aquells que semblen babaus, però que són més llestos que un nen amb altes capacitats. Que passen de no ser ningú a creure's la mateixa reina d'un dia per l'altre. I després passa el que passa…
Més notícies: