Rubiales mai més

En alguns bars d'aquest país, darrere de la barra, tenen penjat un cartell que diu una cosa així com: “Avui fa un dia esplèndid, segur que ve un malparit i ens ho fot” (disculpin el llenguatge tavernari) Doncs això és, exactament, el que va fer Luis Rubiales quan, a la final del Campionat Mundial de futbol Femení d'Austràlia i Nova Zelanda, celebrada a Sydney, va donar un “pico” a Jennifer Hermoso: fastiguejar el magnífic triomf de la selecció espanyola.

Sigui quin sigui l'esport que es practiqui, arribar a la final d'una competició és molt difícil. Si a més a més aquest esport és el futbol, on la competitivitat acostuma a ser màxima, la cosa es complica, però si a sobre es tracta del Campionat Mundial de Futbol Femení, s'arriba a la final i es guanya, és per tocar el cel amb les mans.

Els aficionats tenim arxivat a la memòria el gol d'Andrés Iniesta al Mundial de Sud-àfrica. Ara ja en tenim un altre per guardar al costat dels records més preats: el golàs que va marcar Olga Carmona el 20 d'agost a la final del Mundial Femení d'Austràlia-Nova Zelanda.

Molt pocs podien imaginar només uns mesos enrere, quan va esclatar el conflicte entre un nodrit grup de jugadores i el seleccionador, que això arribaria a passar. Tot i això, elles han demostrat que quan hi ha qualitat i determinació tot és possible. Per això, malgrat les dificultats, que no han estat ni poques ni menors, s'ha arribat a la meta d'una cursa que van començar ja fa molt de temps unes noies per les quals ningú no apostava un “dur”. Recordo els comentaris despectius d'un periodista esportiu molt famós dient que “les dones no tenien força ni per treure un córner”, m'agradaria saber l'opinió d'aquell espavilat comentarista ara.

El que és lamentable de tot aquest afer és la que la matxada (per dir-ne d'alguna manera) de Rubiales ha posat sordina al gran triomf de les jugadores. En aquest context, tenen especial rellevància les paraules d'Alexia Putellas, que en una entrevista recent va dir: "Volem que es respecti la nostra professió, simplement barallem per això", i va afegir. “Volem més facilitats i millors infraestructures que ens ajudin a fer bé la nostra feina, que hi hagi executius i institucions que barallen per això per poder estar centrades en el futbol”.

Al meu entendre, totes les futbolistes que han parlat aquests dies han demostrat una sensatesa envejable, però qui va posar la cirereta al pastís del seny i el sentit comú va ser Aitana Bonmatí. La jugadora catalana, a la gala celebrada per la UEFA a Mònaco, va recollir el premi a la millor jugadora del 2023; en la intervenció que va fer, després del sorteig de la Champions i procedir al lliurament dels premis a millors entrenadores, entrenadors, jugadors i jugadors, va arribar el moment estel·lar amb les paraules de la centrecampista del Barça.

Bonmatí no va anar per les branques i va parlar clar perquè tothom pogués entendre-la i va dir: "Venim de guanyar el Mundial, però no se n'està parlant gaire. Han passat coses que no m'agradaria deixar passar. Com a societat no hem de fer-ho. Permetre que es duguin a terme abusos de poder en una relació laboral, ni altres faltes de respecte. Des de la meva companya Jenni, a totes les dones que pateixen el mateix, estem amb vosaltres i espero que seguim treballant perquè aquesta societat millori", es pot dir més alt, però no pas més clar.

Al costat de la jugadora catalana va estar, entre altres celebritats del món del futbol, Sarina Wiegman, seleccionadora anglesa subcampiona del món que es va emportar el premi a millor entrenadora de l'any i que va dedicar el guardó a la selecció femenina espanyola de futbol. “M'ha fet molt de mal el que va passar a la selecció espanyola, demostra que queda molt per recórrer al futbol femení. Dedico aquest premi a l'equip espanyol que ha fet un gran torneig. Aquest equip ha de ser escoltat i celebrat. Demano un aplaudiment per a elles”, va dir la seleccionadora, que ha dirigit la selecció anglesa en 39 partits amb 30 victòries.

No entraré al galimaties tecnicojurídic sobre si la falta comesa per Luis Rubiales és greu o molt greu, com proposava el Consell Superior d'Esports per poder sancionar amb rigor la conducta del president de la Reial Federació Espanyola de Futbol. Per al Tribunal Administratiu de l'Esport (TAD) només hi ha una falta greu (i no gaire greu, com esperava el Govern) perquè es considera que, amb la informació de què disposa, el petó a Jenni Hermoso no es pot qualificar d'abús de poder.

No ens confonguem, hi ha, per desgràcia, encara molts Rubiales amagats pels cantons. Però ha de quedar clar que individus com aquest no ens representen i personatges d'aquesta qualitat moral no poden estar ni un minut més a les institucions. I és que, ni Rubiales ni actituds com les de Rubiales nuca més

Davant d'aquesta situació que qualificaré d'“anòmala”, entenc que la nostra posició ha de ser de serena indignació i deixar que siguin els organismes competents els que facin la seva tasca. Però mentrestant, ens correspon: donar suport a sense fissures les campiones, gaudir del seu bon fer i aprendre de la seva actitud, i és que com diria el gran Johan Cruyff, veure-les jugar, posa 'la gallina de pell'.