
Rodalies, un país trencat
Transformar sense conservar té un cost silenciós i aquí s’estan trencant coses que ningú reposarà
Cal construir de baix a dalt, aquest és un principi que convé no descuidar. Estan bé els arabescos místics, però primer cal tenir ordenades les coses de menjar. Això val per a la persona individual en el seu creixement espiritual i val per a la vida en comunitat. Part del fàstic amb les formes polítiques del nostre temps ve de tenir governs que destinen milions a les lesbianes de l’Aconcagua, però que són incapaços de fer que els trens arribin a l’hora a Sabadell (o d’evitar que no descarrilin de tres en tres enduent-se desenes de vides pel davant).
El procés, abans que qualsevol altra cosa, va ser una tempesta ideològica: la societat assotada per ràfegues de discurs, d’idees, de propostes. El resultat va ser més o menys el mateix que va sortir del pas de l’huracà Katrina per Nova Orleans, és a dir, la devastació.

El que passa a continuació és que la gent, abans que qualsevol altra cosa, vol tornar a sortir al carrer segura, vol confiar que s’encenen els fanals i que els autobusos funcionen, vol tenir un sou digne i la possibilitat d’accedir a un habitatge, vol no tenir la molesta sensació d’estar governada per una tropa de vius, mentiders i lladres. Després ja tornarem a parlar d’ideologia. Ara el primer és reconstruir la ciutat després de la tempesta.
El procés va ser una borratxera de futur, ara la gent està fins als nassos que ningú sembli estar cuidant del present. La classe política no sembla haver entès aquesta realitat tan senzilla. Quan vostè demostri que és capaç d’administrar les coses senzilles de cada dia i realitzar de manera honesta i tranquil·la les tasques per a les quals el vam votar, llavors potser (i només potser) tindrem ganes de tornar a escoltar-lo parlar de futurs lluminosos. Però mentre el país estigui fet miques, guardi’s els seus grans conceptes i posi’s a treballar.

Si l’esquerra continua insistint en les seves propostes de transformació audaç, però és incapaç d’arreglar els sots del carrer, va directament cap a la desaparició. Ja ha passat a França o a Itàlia, on els antics partits socialistes equiparables al PSOE són només un record. Tota la tradició de l’esquerra europea neix del vell lema de Marx: “els filòsofs han intentat interpretar la realitat, ara és hora de transformar-la”. Hi ha una part de veritat en això, però ha de ser equilibrada amb la idea de conservació, és a dir, amb el pensament conservador.
Hi ha coses que, de manera senzilla i humil, han de ser conservades i mantingudes: l’ordre social, el sentit comú, la propietat privada, el dret a viure sense ingerències estatals angoixants, la llibertat d’expressió, etc. La utopia transformadora no té dret a arrasar-ho tot. És molt senzill: el primer és que els trens funcionin. Quan això estigui solucionat, parlarem de futurs fabulosos.
Més notícies: