I Justin Trudeau va ser fulminat

No sabem si Trump acabarà per annexionar-se Groenlàndia, Canadà i el Canal de Panamà, però si ho fa seria un premi just per haver alliberat la Humanitat d'una calamitat com Justin Trudeau. Han bastat un parell d'amenaces d'aranzels i unes dosis de menyspreu còmic (anomenar Trudeau "governador del gran estat del Canadà" quan va acudir a retre homenatge a Mar-a-Lago) perquè l'idiota de Justin hagi de treure's de sobre sense estrèpit.

Amb la caiguda de Trudeau toca a la seva fi l'era d'aquests líders d'esquerra globalista buits com maniquins de Cortefiel: Macron, Sánchez, Trudeau, Jacinda Ardern. Joves i guapos, mancats de fre moral, privats de qualsevol discurs coherent per poder dir a cada moment el que convingui als seus amos globalistes, tous fins a la nàusea, traïdors a tot el que és noble i just en aquest món.

La gestió de la Covid-19 al Canadà de Trudeau va consistir en una sèrie d'atropellaments que haurien fet enrojolar el mateix Calígula; el buidament de la moral civil pel virus woke va arribar a extrems demoníacs, com la persecució a Jordan Peterson per negar-se a complir amb absurdes legislacions sobre llenguatge inclusiu; la seva repressió de la revolta dels camioners o la inclusió de l'eutanàsia en el catàleg de mesures contra la crisi immobiliària: sota Trudeau, Canadà es va convertir en una versió cursi de la Xina maoista.

Trump, Meloni, Bukele i Orban són presentats avui com una espècie d'odiosa internacional de l'ultradreta, però com deia Musk l'altre dia a la seva xarxa social: si és d'ultradreta oposar-se a què a les nostres ciutats operin impunement xarxes de pedòfils musulmans, poden anar apuntant-me a la llista. Es tracta de restaurar tres o quatre nocions bàsiques: el control de les fronteres, el fre a la islamització, la defensa de les dones amb úter davant dels pervertits amb perruca, la reducció de la burocràcia monstruosa i els seus impostos esbojarrats, la reivindicació del sector primari davant dels globalistes del WEF que ens diuen que el problema per al planeta són els pagesos que cultiven taronges. Si tot això és ultradreta, no és estrany que els electors a tot arreu estiguin optant per aquest horrible feixisme reaccionari tan semblant al sentit comú dels nostres avis.

Ara es tracta que Trudeau pagui pels seus crims en alguna masmorra especialment humida i fosca, amb la vista posada a la fossa sèptica d'un zoològic abandonat. On hi hagi espai, això sí, per a un parell de llits on anar acomodant en els pròxims mesos als seus companys, amb el Perro Sanxe al capdavant. Estem fent neteja: això no és política, són senzilles tasques higièniques, massa temps posposades.