Quina oportunitat tens, Salvador...

La realitat té una virtut molt particular i és que sempre dona una sortida; no importa com col·loquis les peces: el puzle sempre oferirà alguna imatge. En aquest sentit, l'embafadora mediocritat de la Catalunya processista té una virtut: que les peces estan disperses i a ningú se li ha acudit ajuntar-les per fer un nou mosaic. Però cal molta gosadia per aconseguir-ho. La tindrà Salvador Illa, que sembla cridat a guanyar?

Mediocritat generalitzada

A Catalunya hi ha fonamentalment tres factors polítics: i) desafecció; 2) fragmentació; 3) una xarxa institucional al servei del procés que ric jo dels faraons. En aquest sentit, els partits processistes tenen una cosa bona: que saps què volen. Bàsicament, mantenir la infraestructura i fugir cap endavant. Els interessos creats.

El problema és que aquests tres factors se'ls estan girant en contra. El votant nacionalista està molt desenganyat, el vot es divideix entre molts partits i, com a resultat, la gent porta cada vegada pitjor la xarxa de quiosquets processistes. Màxim quan la realitat es deixa de collonades i planteja problemes reals: aigua, habitatge, inseguretat, immigració.

Com es podia esperar, aquest panorama ha deixat un teixit social més aviat neuròtic. Catalunya és una societat artificial i esquivada per la partitocràcia processista i els seus mariachis mediàtics. I el problema és doble perquè Catalunya tampoc no està tan malament com per justificar un Milei català, o sigui, motoserra. Per contra, Catalunya - com Espanya - està en aquest estat intermedi que recorda un flam (làctics en general). És com aquests miners que van estar no sé quant de temps tancats en una mina i el primer que els van donar en sortir van ser ulleres de sol.

Tot per fer

La cosa és que ningú no es creurà l'Alejandro Fernández - probablement, el millor orador català - fent segons quins discursos conciliadors perquè no és el seu mercat. Però és que tampoc ningú no es creurà ERC parlant d'inseguretat. Ni Junts parlant de reduir impostos. Simplement no són els seus mercats.

Però quin és el mercat del PSC? Algú ho sap? Els indepes diuen que és un partit espanyolista per aquell 155 de caminar per casa que va recolzar al seu dia, però els espanyolistes diuen que és processisme descafeïnat. El cas és que el PSC –i ja sigui per acció o per omissió– està a la mateixa escala gelatinosa que la Catalunya postprocessista. El PSC és processisme light? D'acord. Però és que Catalunya es mereix alguna cosa millor?

En fi, en posem exemples. Salvador Illa té marge per desmantellar gran part dels quiosquets i, amb aquests diners, abaixar impostos (encara que sigui cosmètic). I aquest tema dels xiringuitos és un caramel que agrairan tant els independentistes com els espanyolistes. Només cal veure els comentaris en xarxes dels usuaris indepes quan la Generalitat anuncia que s'ha creat tal o qual xiringuito.

Al mateix temps, Illa es pot posar ferm amb la inseguretat sense que li caigui el cigarret de l'extrema dreta, que és una cosa que encara afecta molt el pudor del votant català; a més, no cal gran cosa, amb assemblar-se a Albert Batet ja n'hi ha prou. Però és que, per altra banda, Illa també pot vendre el rotllo patatero de la reconciliació perquè, al capdavall, s'ha empassat l'amnistia. I ja que ho ha fet, que almenys l'aprofiti.

Per què vols ser president?

Si no, què, Salvador? Per què vols mantenir el Diplocat o la Direcció General de Cures i Organització del Temps? Per què vols deixar TV3 com està si tothom enyora la TV3 dels noranta? Tens fins i tot els sindicats a favor! Per què vols ser el president que va mantenir l'impost de successions més alt d'Espanya? Per què vols fer malabars amb les paraules si el que la gent vol sentir és que a un multireincident cal posar-ho a l'ombra? Per què vols escalfar el cap a la gent amb no se sap quines reivindicacions nacionals? Per què voldries allargar el procés amb una mena de post-procés? O sigui. Per què vols ser president?

I és que és igual si Illa no aconsegueix una majoria d'investidura i cal repetir eleccions. Si transmet la sensació de líder que accepta propostes de tot arreu (el tema de la fragmentació), en sortirà beneficiat en una repetició electoral. I quan parlo de propostes de 'tot arreu' em refereixo, literalment, de tot arreu.

En resum i agafant la ullera de llarga vista: si Salvador Illa vol evitar que Catalunya acabi optant per opcions identitàries, ha d'avançar-se als esdeveniments. Ho aconseguirà? Personalment, ho dubto perquè estic molt descregut. Però compte amb els moderats amb ulleres.