Ni oblit, ni perdó!

L’avançament electoral a Catalunya pot convertir-se en un problema afegit, als molts que ja té, per a Pedro Sánchez. Quan tothom donava per fet que Salvador Illa seria en pocs mesos president de la Generalitat, la convocatòria electoral pel 12 de maig, posa en risc fins i tot la seva victòria en cas que Carles Puigdemont acabi encapçalant la llista de Junts. I si això passa el PSC ni oblidarà ni perdonarà la traïció de Sánchez al socialisme català. 

Pere Aragonès va prémer el botó electoral pensant més en com fer la punyeta a Junts per Catalunya que no pas en el millor pel país. Tot i que ha encertat. La minoria amb la qual ha governat Catalunya, per dir-ho d’alguna manera, els darrers anys, era ja insostenible. I amb una Barcelona més insegura que mai, una sequera sense precedents, una sanitat molt allunyada del servei assistencial que havia promès Esquerra i amb una administració sense pressupostos, allargar el mandat només podia continuar provocant sofriment. Als catalans i a ell mateix.

ERC, en tant que és qui governa la Generalitat avui dia, s’hi juga molt en aquests comicis. No hi ha cap dubte de què si perd el Govern, després de la decisió d’avançar les eleccions, Pere Aragonès passarà a la galeria d’expresidents. Que no està gens malament, amb sou vitalici, xofer i oficina. Però sense poder.

El seu partit li buscarà un relleu amb molta celeritat i amb la mirada posada en recuperar el múscul perdut en les passades eleccions municipals. I segurament en com afrontar les pròximes autonòmiques, que veient el ritme que portem no seran pas d’aquí a quatre anys.

Aragonès al marge, l’altra que s’hi juga molt el 12 de maig és Pedro Sánchez. I sense ser candidat. Entregat per complet a la causa independentista, quasi més que algun diputat de Junts o ERC, Sánchez pot veure’s obligat a posar punt final a la legislatura en funció del resultat a Catalunya. I després d’haver aprovat una llei d’amnistia que va assegurar en múltiples ocasions que mai aprovaria.

Al PSC n’hi ha que li han dit que s’equivocava. Però com Sánchez escolta poc, i encara menys fa cas als que escolta, tot apunta que s’ho trobarà a les urnes. Que el seu Illa favorit, al que tothom veia com a president, es tornarà a quedar a l’oposició. I amb sort si n’és el cap.

Aquestes eleccions que ningú s’esperava li poden sortir molt cares a Pedro Sánchez. I no només per quedar-se sense pressuposts per aquest any. L’escenari que es dibuixarà després dels comicis al País Basc i a Catalunya poden endiablar encara més el ja de per si complicat escenari de la geometria parlamentària. I no tenir pressuposts també pel 2025.

Però fora de les institucions, una derrota d’Illa per culpa d’haver facilitat ser investit a Puigdemont, gràcies a una amnistia que ningú volia, acabarà amb el seu lideratge intern. I al PSOE, ja ho sap ell per experiència pròpia: ni oblit, ni perdó.