Que posin el nom de Puigdemont a la llei d'amnistia i que s'acabi la història

Aquest dimarts hem tingut una nova sessió del vodevil que tenen muntat el PSOE i els seus socis des de l'inici d'aquesta legislatura. Ara la llei tornarà a la comissió de justícia i seguiran les negociacions entre el Gobierno i Junts. Tot i això, es fa difícil pensar què pot canviar abans de tornar a votar al Congrés d'aquí a un mes.

Per convèncer Junts, Pedro Sánchez podria posar directament el nom de Carles Puigdemont a la llei d'amnistia i així s'acabaria l'agonia. Perquè, per molts discursos grandiloqüents i victimistes de Míriam Nogueras, al final la història va d'això: que Puigdemont surti impune de tot plegat i pugui tornar a Catalunya com més aviat millor.

Si estàs convençut que no hi va haver terrorisme, quin problema hi ha? El jutge pot acusar del que vulgui (o cregui o tingui indicis) i una altra és que pugui acabar demostrant-ho. El que passa és que, fins que això no passi, la vida de la resta d'encausats seguirà més o menys igual, però Puigdemont no podrà tornar. I això és realment l'única cosa que li importa a ell ia Junts, encara que per això hagin d'arrossegar tots aquells a qui els van dir "apreteu".

El PSOE té poc marge per abaixar-se més els pantalons. I Junts ha d'assumir dues coses. Una, que potser no hi ha manera que l'amnistia beneficiï immediatament Puigdemont. I dues, que s'ho podrien haver pensat dues vegades abans de portar Catalunya a un procés cap al no-res, de creure que pots fer un pols a la justícia tan a la lleugera o de pensar que aquesta legislatura tenia algun tipus de sentit.