No, Míriam, el problema no és per ser independentista, és per no dir la veritat

El Congrés dels Diputats debat i vota aquest 30 de gener a la tarda la llei d'amnistia. Les votacions, que es faran després que aquest article sigui publicat, mostraran si Junts per Catalunya ha tornat a jugar amb el PSOE o si hi ha una ruptura prematura del Frankenstein 2.0. No seria estrany escoltant Míriam Nogueras de Junts per Catalunya, que en la seva primera intervenció ha amenaçat el PSOE, ha parlat de franquisme i ha tirat de victimisme. I tot en menys de deu minuts.

Segons Nogueras tot es redueix en què són perseguits per "ser independentistes". Així de simple: pateixen “repressió” per la seva ideologia política i, en canvi, ells simplement es mouen pel “benestar dels ciutadans, el progrés de Catalunya i les institucions catalanes”. Doncs mira, Míriam, em sap greu, però no. Conec centenars de catalans indepes que no estan perseguits. Tu mateixa no tens cap causa judicial oberta, ets sòcia del president del Gobierno i cobres un sou d'uns 8.000 euros a final de mes que surt dels pressupostos de l'Estat.

El problema, Míriam, és que el processisme va mentir, va demanar a la gent que apretés, va assegurar que hi havia estructures d'Estat i que havíem de defensar les escoles l'u d'octubre perquè s'aplicaria el resultat. El processisme, Míriam, sabia que el Constitucional havia suspès el referèndum que havia advertit a la classe política que -segons ells- podien cometre un delicte.

El càrtel processista -partits, entitats, mitjans i tot el seu entramat- ens van vendre que podíem anar a l'embat contra l'Estat perquè es guanyaria i tot estava previst. Si ara hi ha totes aquestes causes pendents, Míriam, és perquè es va mentir, no es va fer res i es va demanar a la gent que sortís al carrer.

El vostre principal objectiu, Míriam, hauria de ser que aquesta pobra gent, la que vau enviar a l'autopista, a l'aeroport i molts altres llocs, sigui amnistiada, perquè la vau utilitzar. Ara bé, et demanaria que deixis de fer servir la paraula repressió i aquest victimisme que no us fa cap favor. Sabíeu què passava si es perdia, què passaria si anàveu de farol. I malgrat això, vau enganyar la gent i ara busqueu una amnistia perquè els vostres puguin tornar a Catalunya.

Siguem realistes, Míriam. El que importa és que Carles Puigdemont pugui tornar. Em diràs que no, que aleshores pactaríeu una amnistia de noms i que es busca una solució col·lectiva. En canvi, ara que algun jutge prova d'imputar nous delictes a Waterloo és quan Junts exigeix canvis a la llei.

Una cosa més, també per a la Pilar Vallugera, la diputa d'ERC que ha assegurat que l'u d'octubre no va ser delicte i que l'Estat espanyol es construeix sobre criteris franquistes. A veure, el teu partit fa cinc anys que és el soci de govern d'aquest Estat. Qüestionar així la seva democràcia és si més no contradictori. Però encara et diria més, la llei d'amnistia s'aprovarà –si és que s'acaba votant a favor– no pas perquè no es va cometre cap delicte. Se'n sortirà per pura aritmètica parlamentària. Ho saps tu, ho sé jo i ho sap tothom.