Què fem amb Hansi Flick?

La notícia de la setmana ha estat el pacte migratori entre el PSOE i Junts. És a dir, entre un partit suposadament d’esquerres, malgrat els molts dubtes que hi pugui sobre això, i un partit de dretes amb tics racistes per allò de la competició amb l'Aliança Catalana de Sílvia Orriols.

No els sabria dir, sincerament, qui ha doblegat a qui amb això de la immigració. Si ha estat Carles Puigdemont qui ha guanyat la partida, en aquesta ocasió, o si ha estat Pedro Sánchez qui ha colat un nou gol a Junts per Catalunya. I els puc garantir que, al llarg dels darrers dies, he parlat molt amb els uns i els altres.

Com sempre, quan es produeixen aquest tipus d'acords, tots es mostren vencedors. Tots asseguren haver imposat el seu criteri. Junts diu haver aconseguit la lluna, amb competències "d'un Estat", segons el mateix Puigdemont, i el PSOE que no canvia res, més enllà de fer partícip a una comunitat autònoma de la gestió de quelcom que competeix de forma única i exclusiva a l'Estat.

Tiri o no tiri endavant la proposició de llei que ambdós partits han registrat de forma conjunta al Congrés dels Diputats, un tràmit que en cap cas durarà menys d'un any, i que ja compta amb l'oposició d'alguns partits imprescindibles en la votació com Podem o Compromís, per ara queden clares dues coses: que al PSOE no ha agradat a aquesta concessió, pels tints racistes que se'n desprèn, i que Junts ha fet gala de la seva xenofòbia.

Del projecte de llei que els socialistes i juntaires han registrat, més enllà de la presència dels Mossos en els controls fronterers i de la possibilitat que la Generalitat ordeni l'expulsió d'un immigrant il·legal, el més destacat i el que més ampolles ha aixecat, pel que suposa, ha estat l'obligació de conèixer el català com a requisit bàsic per a atorgar un permís de residència a un estranger que ho demani.

Tot plegat recorda molt al discurs que, durant molts anys, van fer Sabino Arana o, en el cas català, Jordi Pujol. Quan l'expresident de la Generalitat, a qui se li ha d'agrair tot el que va fer per Catalunya, atacava diàriament als andalusos per ser forans i no parlar el català. Partint d’aquesta base, doncs, del com s’han fet seu el discurs de Pujol Miriam Nogueras, Jordi Turull i Carles Puigdemont, em pregunto jo: Què hem de fer amb l’entrenador del Barça, Hansi Flick, que no parla català? Entenc que o haurà d’aprendre la llengua del lloc on vol viure o haurà de marxar.

PD: Si fem cas a aquest discurs xenòfob de Pujol i Junts, per allò de que és català qui viu i treballa a Catalunya, ni Carles Puigdemont ni Marta Rovira ho són avui dia, ja que ambdós han escollit viure i treballar fora del nostre país.