L'últim que apagui el llum

Aquesta setmana ja hem començat a veure les primeres conseqüències del desastre que ha significat per al processisme les eleccions de diumenge passat. De mica en mica, alguns dels responsables d'enfonsar Catalunya la darrera dècada han decidit assumir el missatge que els han enviat els catalans i han decidit anar-se'n cap a casa.

Pere Aragonès va ser el primer, després va venir Marta Rovira i el darrer ha estat Sergi Sabrià. L'ideòleg i 'fontaner' d'Esquerra va anunciar el seu adéu de la política institucional després de l'enfonsament del seu partit el 12-M. No és estrany, tenint en compte que ell (amb Oriol Duran) va ser el cap de campanya d'unes eleccions en què els republicans van baixar de 33 a 20 diputats.

A ERC han estat els primers a posar cartes a l'assumpte davant el daltabaix electoral amb la dimissió (o renúncia a la reelecció) de tres dels seus pesos pesants. Qui segueix vivint al seu món de Nàrnia és Oriol Junqueras. Que sí, va anunciar que se'n va, però només temporalment. La seva intenció és intentar ser reelegit al congrés extraordinari del partit a finals de novembre.

Com deia fa uns dies Josep Martí Blanch a la seva columna a El Confidencial, Junqueras implorarà les bases que encara mereix l'última oportunitat de tornar a ser candidat. Que és el mínim que ell creu que mereix després de passar-se uns anys a la presó “per la causa”.

Veurem com acaba això d'ERC, però seria estrany que forcessin una repetició electoral amb tot aquest embolic entre mans. En qualsevol cas, són els únics que semblen haver captat el missatge dels ciutadans.

A la cúpula Junts encara no han arribat a la conclusió evident després del 12-M. Puigdemont, per ara, no està per la feina i segueix, com Junqueras, a la seva Nàrnia particular, creient que els números surten perquè pugui tornar a ser president. Quan se n'adoni (o li facin veure), serà gairebé l'últim líder destacat del procés que quedarà per anar-se'n a casa. Bé, ell i Jordi Turull.

Esquerra (menys Junqueras), ja han vist que és hora que hi hagi noves cares. A Junts encara no, però tard o d'hora hauran d'iniciar aquest procés. Avui, el Guillem Bargalló explica perfectament quin és el camí que hauria d'adoptar el partit postconvergent: més ideologia, més Marc Buch i Jordi Masquef i menys processisme i menys cares esgotades.

Quan comencen a desfilar els responsables de la política catalana a la darrera dècada, és més fàcil que a poc a poc s'hi vagin sumant més. En aquest sentit, la decisió d'Aragonès, Rovira i Sabrià hauria d'empènyer Junqueras a fer el mateix. I el procés que estan duent a terme a ERC també hauria d'empènyer Junts a seguir el mateix camí.

Per fi deixem enrere una etapa que, després de molt de soroll, ha acabat servint per més aviat poc. El millor és que ja ha començat la fugida d'alguns dels seus responsables. Des d'aquí, animo a seguir tots els altres. I que l'últim apagui el llum.