Els quatre eixos de la nova política

Va succeir el que havia de succeir: les coses van canviar. Alguns diuen que va ser després de l'11 de setembre de 2001, altres assenyalen el punt d'inflexió en la crisi financera del 2008 o el reset planetari de la COVID-19. Sigui com sigui, ens trobem en un nou escenari en el qual les categories polítiques clàssiques han deixat de ser operatives.

La polaritat esquerra / dreta ens va bastar durant anys, però bona sort a qui intenti categoritzar Vladimir Putin com a "esquerra" o "dreta" o a qui intenti explicar amb aquests conceptes per què Trump (un antic demòcrata ell mateix) es presenta amb un equip d'antics demòcrates com Elon Musk, RFK jr, Tulsie Gobbard o Joe Rogan.

Tal com estan les coses avui, el mapa polític s'estableix al voltant de quatre eixos:

1) L'eix Esquerra / Dreta, que separa els partidaris de més Estat o menys Estat i que sol coincidir amb posicions progressistes o conservadores, atès que l'esquerra va escollir com a eina de "transformació i progrés" l'Estat.

2) L'eix Establishment / Classe treballadora, és a dir, el marc populista de "els de baix contra els de dalt", que als EUA va intentar adaptar a l'esquerra Bernie Sanders, sense cap èxit, sent derrotat per l'esquerra pro Establishment de la reina Hillary Clinton. Un apunt: allà on la nova dreta ha triomfat (Itàlia, França, El Salvador, EUA, Hongria) ho ha fet des del populisme, guanyant el vot de la classe treballadora.

3) L'eix Patriotisme / Globalisme, potser el més important de tots. Si ningú no ho impedeix, ens dirigim cap a una vida planetària homogènia, amb un McDonalds a cada plaça, que arrasarà amb les cultures i tradicions locals, a més de la sobirania real dels pobles.

4) L'eix Realitat / Deliri, és a dir, la qüestió woke. És rellevant notar que, sense que es necessitin grans anàlisis, hi ha una part de la classe política que simplement viu en un món de fantasia. Igual que està apareixent una esquerra anti-woke (per pura necessitat de supervivència) també hi ha fenòmens delirants a la dreta, com el de l'exili a Waterloo o les conspiranoiques del col·lectiu MAGA.

Així, per exemple, no hi ha dreta populista a Espanya i per això VOX mai no passarà del 15% dels vots mentre continuï presentant nois dels Legionaris de Crist i senyors amb armilles de caça. Tampoc hi ha esquerra anti-woke a Catalunya, ni anticapitalisme que no sigui globalista, per molt que diguin.

La fórmula de l'èxit està clara: dreta (reducció de l'estat i conservadora en les qüestions d'ordre), antiglobalista, populista i que lluiti amb mems contra el deliri woke. Tota la resta, de moment, serà perdre el temps.