Un any més

Com cada any, aquests darrers dies de desembre, ens toca fer balanç dels 365 dies que deixem enrere. Un exercici necessari per valorar com ha canviat tot al nostre voltant i al món. I, des del punt de vista personal, el meu propi balanç, no ha estat un any fàcil. 

2024 és l'any en què he hagut d'acomiadar al pare, que va marxar massa jove, en els primers dies de gener. Mai estem preparats per dir adeu a qui ens ha donat la vida. I després d'haver viscut tot el que això suposa, amb tot l'enrenou de prendre decisions amb molta rapidesa, sovint sense temps a meditar-les, un es pregunta si a l'escola no ens haurien de donar certa formació en això.

També ha estat un any de canvis a nivell laborals. Dels que mai t'atreveixes a fer, acomodat en un bon lloc i unes bones condicions, però que saps que són imprescindibles per seguir avançant i seguir creixent. Sovint ens perdem en l'ambició i ens oblidem del més important: viure, gaudir dels qui t'estimen i del que la vida et té preparat per tu.

Com sempre passa, també ha estat un any en el qual has agafat distància de persones molt importants per a tu i n'has deixat entrar de noves a la teva vida. Suposo que això forma part del nostre cicle vital. I que deu tenir alguna cosa bona, tot i que també, a vegades, provoqui un gran vessament de llàgrimes. No, plorar no és de dèbils.

Els darrers 12 mesos he tingut molts viatges. Més de 54.080 kilòmetres d'avió -sí, els que volem tant fem aquestes coses de portar un registre de tots els vols que fem-. I ep, que 54.080 kilòmetres -sense comptar AVE's ni cotxes-, suposa una volta i mitja al món que, possiblement, hagués gaudit més que els viatges que he fet-majoritàriament per feina-.

I viatjant pel món, visitant països, un s'adona de la sort d'haver nascut a Catalunya, de tenir el mar i la muntanya a menys d'una hora de casa, de poder-hi anar amb els qui estimes i de poder menjar com no es menja a cap altre lloc. 

En un context cada cop més diabòlic, amb un món que odia massa, amb noves guerres que hem vist iniciar aquest 2024 en països no tan lluny de casa, i amb polítics a casa nostra que fan i pensen en tot, menys en els ciutadans a qui haurien de servir, com hem vist a València aquest passat mes d'octubre, la tranquil·litat és un estat cada cop apreciat. 

No sabem què ens espera encara durant el 2025. Tot i que sembla que el començarem amb les mateixes guerres, amb els nostres representants polítics llançant-se els plats pel cap i amb una societat cada cop més egoista i estressada. Pel que, amics meus, agafeu-vos una estona per vosaltres, seieu davant el mar i respireu. El més important és continuar-nos llegint d'aquí a un any.