El PSOE s’equivoca

Els últims moviments de Junts per Catalunya no responen només a un moviment de supervivència política com intenten fer creure molts. La decisió de Junts de trencar amb el PSOE va molt més enllà. És la resposta a un enuig cultivat durant més de dos anys, el temps que ha durat el matrimoni forçós amb la Moncloa. Un enllaç ple de promeses incomplertes, que des de l'inici va generar desconfiança entre les parts.

Ara, més tard del que alguns a la direcció de Junts haurien volgut, els de Carles Puigdemont han decidit trencar tots els ponts de manera gairebé improvisada. Dic això de gairebé perquè els de Junts feia mesos que advertien el PSOE que o complien o això passaria. Però, sent com és Pedro Sánchez, mai va creure que Junts anava de debò. Com tampoc s'ho creu ara, consumada ja la ruptura. A la Moncloa encara creuen que podran tornar a enganyar-los. I s'equivoquen molt.

Junts no tornarà. Ja poden estar contents al palau presidencial si els de Puigdemont els deixen esgotar la legislatura. Es creu que ara mateix la moció de censura és molt complicada. Però no impossible. Així que, senyors del PSOE, no continueu jugant amb foc. Siguin més humils, reconeguin el que no han fet bé, assumeixin les conseqüències i intentin morir amb dignitat. Encara que cadascú decideix com són els seus últims dies.

Els de Puigdemont han obert camí en un Congrés que ja no confia en Sánchez. Qui sap si, amb això, del possible finançament il·legal del PSOE que ja investiga l'Audiència Nacional, no hi ha algun altre soci que aprofita el camí desbrossat per Junts per transitar-lo. A saber fins on, si fins a situar-se en el bloc de l'oposició, com han fet els postconvergents, o fins i tot plantejar-se sumar els seus vots en una moció de censura de PP i Vox. Si jo fos vostès, senyors del PSOE, deixaria de jugar amb foc.