
Nova Kabul: El triomf de la xaria woke a Nova York
La victòria política d’un socialista musulmà a Nova York es presenta com la punta de llança d’una islamització encoberta sota la disfressa del wokisme
La progressia occidental, en la seva indigència intel·lectual i la seva ignorància religiosa supina, ha trobat la seva nova esperança en uns musulmans somrients i aduladors que fingeixen ser socialistes i amiguets de transsexuals. Creuen que l'Alcorà és un catàleg de símbols i metàfores inofensives, un poemari hippy adaptable al gust del consumidor woke. Un musulmà que defensés de veritat el socialisme o els drets LGTBIQ+ ja hauria deixat de ser musulmà: l'islam ortodox no negocia lapidacions, burques ni un patriarcat que fa que el masclisme del sud sembli un club de debat feminista.
A Nova York, Zohran Mamdani —aquest socialista demòcrata de somriure impecable, nascut a Uganda i criat en el multiculturalisme novaiorquès— encarna aquesta farsa a la perfecció. Fent-se passar per aliat LGTBIQ+ mentre flirteja amb imams i banderes arc de Sant Martí, utilitza el wokisme de mesquita com a argúcia per imposar la xaria global. Els seus aliats al Working Families Party el venen com el messies de la classe obrera, però és pur teatre. Darrere de les selfies amb banderes pride, s'amaga l'agenda islàmica disfressada de “justícia social”. Benvinguts a Nova Kabul, on els gratacels de Manhattan es converteixen en minarets disfressats de torres d'oficines i el Times Square parpelleja amb neons en àrab entre consignes progres.

No és casualitat. És un pla perfectament orquestrat. Primer va caure Bèlgica, amb Brussel·les convertida en un califat low-cost. Després Berlín, on les mesquites eclipsen la Porta de Brandenburg. París va seguir, amb banlieues que semblen suburbis de Damasc. Londres ja és un harem multicultural on el Big Ben sona amb eco d'azán. I ara, Nova York es rebateja Nova Kabul sota el comandament de Mamdani, aquest agent doble que, amb la seva victòria històrica el 4 de novembre, segella el pacte: socialistes en connivència amb musulmans per a una guerra santa low-key, islamitzant Occident ciutat per ciutat.
El lubricant d'aquesta operació és l'ombra allargada dels petrodòlars àrabs, que inunda polítics d'esquerra amb la seva avarícia pels diners fàcils. Mamdani, recolzat per Sanders i l'establishment demòcrata, no és un outsider; és el peó perfecte en aquest escac. Aviat caurà Barcelona —avís a navegants catalans!—, i amb ella, la resta d'Europa. No hi ha trets, només vots, somriures i subvencions. La 'Gran Manzana' ja fa olor de kebab halal en lloc de hot dogs.

Això no és progrés, és caos pur. Mentre Nova Kabul avança cap a la xaria woke, on és la reciprocitat? Per a quan un alcalde neoliberal i cristià a Teheran, predicant drets LGTBIQ+ a les places de la Revolució Islàmica? O un Bernie Sanders amb turbant a Riad, exigint burques opcionals? Exacte: mai. L'esquerra crida “tolerància” per a Occident, però aplaudeix el fonamentalisme quan ve embolcallat amb keffiyeh. Mamdani a NY n'és la prova, un llop amb pell de xai progre accelerant el col·lapse cultural.
Si no ens despertem, aviat demanarem asil a les nostres pròpies capitals. Nova Kabul no és un acudit cruel; és un advertiment.
Més notícies: