President, jugui-se-la

Benvolgut President:

Un consell des d'aquesta modestíssima tribuna periodística: negociï fins al final i després convoqui eleccions. Hi sortirà guanyant.

En efecte; jo, de vostè, trencaria després d'haver esgotat les negociacions fins el darrer dia Aleshores sortiria i anunciaria que no ha pogut ser malgrat tots els esforços en una compareixença solemne i amb semblant seriós.

Que ha fet tot el possible -vostè i el seu partit- perquè els independentistes tornin al joc democràtic, però que no hi ha hagut manera. Fins i tot faria alguna al·lusió a la Constitució. En pla "tot dins de la Constitució, res de fora".

Donaria una imatge d'home d'estat. Segur que, a les properes eleccions generals, arrasaria. Crec que pujaria un quinzena de diputats o més. El PSOE quedaria davant del PP. I Feijóo no es podria negar a la col·laboració, fins i tot a l'abstenció a la investidura.

És cert que, al carrer Gènova, els han pujat els ànims després de la investidura frustrada. Però sospito que han arribat al seu sostre electoral. Pensi que el temps corre a favor del Partit Popular.

Governar amb els independentistes durant tota la legislatura serà un calvari. Ara encara no es notaria l'efecte Feijóo. Mentre que Vox continua descol·locat per la pèrdua de 19 escons.

Ànim, president, el seu olfacte polític no li ha fallat mai. Ningú hauria anticipat eleccions després de la patacada a les municipals i autonòmiques. Vostè ho va fer. I li va sortir bé.