Conats de rebel·lió a VOX Balears

Va saltar la notícia aquesta setmana que quinze regidors de Vox es rebel·laven contra la nova direcció regional. En concret, contra la presència del General Fulgencio Coll a la vicepresidència, després que la direcció nacional solucionés les tensions amb Jorge Campos per mitjà de la clàssica “puntada cap amunt”, enviant Campos al Congrés i esperant que la distància calmés les aigües de la formació verda.

El que passa a la dreta local, a la dreta del PP, algun dia serà digne d'estudi sociològic. Allà s'hi ha congregat una fauna diversa i peculiarment animosa composta pel millor de cada casa, des de madrilenys incapaços d'entendre res al sud de Getafe fins a pagesos locals i caçadors de conills. Sense cap implantació, el partit va armar candidatures als pobles mitjançant uns sopars indescriptibles, meitat taurins, meitat revetlles, on s'atacaven els caragols i l'arròs brut com si el problema de la Nació fos el baix colesterol. El que no va acabar en una llista electoral va ser perquè en aquell moment era al bany. Mentre que a Palma Vox s'assegurava el rigor intel·lectual de Gari Durán i el pes social i polític del General Coll, als pobles semblava que s'estava fent un càsting d'exaltats.

Que la pagesia local sintonitzés amb Vox (fenomen que ningú va saber preveure) i acabés quallant a la candidatura de Bestard el Consell de Mallorca, això és poca cosa comparat amb el sindéu de la presència voxera als consistoris.

Ara la revolta torna a posar sobre la taula el principal defecte del (fins ara impecable) govern Prohens: es recolza en un autèntic castell de cartes. Atapeït de banderetes i himnes legionaris, sí, però castell de cartes al capdavall. A la llarga, Vox tornarà a ser integrat a una dreta hegemònica, però aquest procés pot comportar moments d'inestabilitat inesperats que revelin la feblesa parlamentària del nou PP de Prohens.

Un Vox feble convé al PP, és clar, per poder continuar embolicant i fingint que fa costat a les tesis de l'espanyolisme muntoner. Però un Vox massa feble pot ser la porta a un nou pacte d'esquerres.

L'equilibri és fràgil i està en mans del que a Mallorca anomenem quatre arreplegats.