Un papa diferent

La mort del papa Francesc ens ha compungit a tots. Al món eclesiàstic, evidentment, que viuen amb especial estima la figura del pontífex, però també a la resta de catòlics practicants o no, i fins i tot als militants d'altres cultures religioses pels qui el papa Francesc va vetllar durant els seus anys de vida i com a líder suprem de l'Església catòlica.

Francesc, que com s'ha repetit aquests dies, ni ell s'esperava acabar els seus dies al Vaticà, havent comprat el bitllet de tornada a Buenos Aires en acabar el conclave de l'any 2013, ha estat un papa diferent. Un pontífex que ha obert la institució eclesiàstica, amb valentia i desafiant als més conservadors, fins al punt, en la meva humil opinió, de garantir la seva permanència, malgrat els moments complicats que ha passat l'Església en els darrers anys.

La fermesa a l'hora de condemnar els abusos sexuals que es van cometre des d'alguns sectors del clero, la seva determinació en exigir que es deixessin d'encobrir aquests actes atroços, el reconeixement de la diversitat sexual i els diversos models de família, així com la voluntat de fer passos llargs en la introducció de les dones en llocs fins ara reservats per a homes, fins i tot en el ritu del seu funeral i deixant-ho per escrit en el seu testament, són un petit resum de la transformació que Francesc ha volgut deixar com a llegat. I que els seus deixebles, que el papa que surti elegit del pròxim conclave, ha d'intentar mantenir per garantir la permanència de la institució.

I és que, com servidor, que malgrat que professar en la fe catòlica per tradició familiar, som molts els que a poc a poc ens hem anat sentint exclosos de l'Església catòlica. I ha estat el papa Francesc, el sant pare que ens acaba de deixar, qui amb la seva bonhomia i especial atenció pels més desafavorits o minories perseguides, ens ha fet reconnectar de nou amb la comunitat religiosa. Tot i que, en el meu cas concret, sense exercir la militància més que en els casos que així ho requereixi i sempre des del màxim respecte.

L'adeu del papa Francesc, més enllà de tot el mencionat anteriorment, suposa també un desafiament per a la Santa Seu i qui el rellevi en el càrrec. L'empatia de Francesc serà difícil de mantenir, ja que això és una cosa que va amb cada persona. Però el seu successor, que coneixerem en unes setmanes, després d'un procés solemne, amb un protocol estricte, i que junt amb el relleu a la monarquia britànica i els Premis Nobel és de les poques cerimònies que perduren malgrat el pas dels temps, haurà de fer molta feina per mantenir la transparència que el papa Francesc va imposar al Vaticà i la relació tan propera amb la premsa, en moltes ocasions, quasi l'única finestra que connecta la Santa Seu amb l'exterior.