Sílvia Orriols parlant davant de micròfons amb fons de carpa de circ i disseny geomètric en tons rosats.
OPINIÓ

Orriols al Parlament: comença el Rock'n'Roll

A Orriols, la més indepe de les indepes, l'ha votat molt espanyolista

Silvia Orriols va debutar al faristol parlamentari i en dos minuts es va guanyar una advertència de Josep Rull (del duet còmic Rull & Turull) sobre "discursos d'odi". Mentre parlava, la multitud progressista mostrava fotos de persones mortes a la guerra civil, donant mostres d'un enorme coratge cívic compatible, per aquests misteris insondables de la política, amb l'oblit dels morts durant la nit de Sant Joan, convertida en una seqüela local de la matança de Texas. Han corregut les fotos de Tania Verge fent cara de pòquer durant el discurs d'Orriols, la cara del jugador a qui han vist el farol.

La classe política està indefensa davant d'una mare de família que lluita pel futur dels seus fills. No hi ha lobbies ni interessos foscos darrere de Silvia Orriols: el que hi ha és cent mil catalans que estan fins als nassos.

Imatge en primer pla de Silvia Orriols

Discurs d'odi? Si demanar el control de les fronteres i la defensa dels valors occidentals és discurs d'odi, l'Honorable Rull (del duo de ventrílocs Rull & Turull) haurà de denunciar tot català a qui li quedi un mínim de sentit comú. Si acusar d'estafadors i vividors els processistes és delicte d'odi, l'Honorable Rull (del duo d'higienistes dentals Rull & Turull) es veurà obligat a multar tota criatura vivent al sud de Groenlàndia.

Agrada l'Orriols perquè és petita i valenta i no té por a un llenguatge senzill i lliure de clixés. També agrada perquè (portada pel feixisme extrem) no li sembla bé que les joves catalanes siguin violades, ni que els avis catalans siguin assaltats, ni que els "valors republicans" del taniavergisme incloguin el burca i la xaria.

Pla mitjà de Sílvia Orriols votant al Parlament de Catalunya amb la barretina del seu avi a la mà esquerra

Mai cap nació no s'ha defensat obrint les seves fronteres i diluint-ne el patrimoni cultural i les tradicions. Aquesta és la pregunta que llança Silvia Orriols, veu que clama al desert: “¿Queda algú disposat a defensar la nació?”. Tant el processisme com l'espanyolisme de bandereta se senten molt incòmodes davant de preguntes tan diàfanes, perquè el seu negociat és un altre, anar enredant i mangonejant de manera tumefacta i miserable mentre la societat es descompon davant dels nostres ulls.

Ho direm d'una altra manera: a Orriols, la més indepe de les indepes, l'ha votat molt espanyolista. S'entén ara?

➡️ Opinió

Més notícies: