Hibristofília i desconstrucció: com hem arribat fins aquí?

Vivim uns moments políticament molt bojos, què us he de dir? Amics catalans, des de les Illes Balears us duem una mica d’avantatge, amb un govern de la fachosfera, us avisem que si des del govern els progres us fartaven, encara no sabeu el que us espera des de l’oposició.

No n’hi havia a bastament amb aquella esquerra que des del govern participava en manifestacions contra el govern del qual prenia part —amb la seva corresponent batucada, això mai pot mancar—. Dels creadors de membres del govern que participen en manifestacions contra decisions o indecisions del mateix govern, ara ha arribat el fenomen dels polítics que han vist la llum des de l’oposició: ja han trobat la solució a tots els mals que assolaven les Illes. Amb ells ja no hi hauria massificació turística, els preus del lloguer decaurien, però sobretot ningú hauria perdut drets perquè s’ha de combatre el feixisme.

I ara què farem sense els bancs pintats del lila o amb la bandera LGTBI? Aquesta és la pèrdua de drets de la que tant ens parlaven: voteu per a aturar l’extrema dreta. I ara on ens asseurem? Ah! Potser alguns estan tan indignats perquè han perdut la cadira.

A Catalunya, ja teniu vosaltres un bon quefer. Els índexs de criminalitat no paren d’augmentar. Aquesta darrera setmana i especialment durant la revetlla de Sant Joan ha estat el súmmum del desgavell: tiroteigs, ganivetades i degollaments. Pel 324.cat, ha estat una revetlla normal, amb un balanç de quatre morts. Car, si els victimaris estan bé, tots hi estem.

Però aquesta setmana, sense ser-ne massa conscients també ens han oferit més pistes sobre aquesta deriva social cap a l’antipunitivisme, la demagògia barata i la hibristofília. La consellera de Justícia Dret i Memòria de la Generalitat de Catalunya en funcions, Gemma Ubasart va declarar: “Hem de transitar d'una justícia excessivament retributiva i punitiva cap a un model més restauratiu i humanista, més democràtic i social”.

Pocs dies abans, la mateixa TV3 va entrevistar a la mestra Neus Rossell que, fent la mitja rialla, va afirmar que a les escoles “ja no podem castigar, tu fas una proposta”. Com a docent, corroboro que això és així, i tot això m’ha fet lligar caps.

Fins aquí, amb aquest panorama, la televisió pública no s’ha mostrat gaire preocupada. El drama va arribar quan Catalunya Ràdio va gosar publicar una entrevista amb Laura Grau, on concloïa que no li agraden els homes desconstruïts.

Tants de cursos de noves masculinitats, tants d’esforços per a superar la masculinitat fràgil i després la Laura et deixa en vist, et deixa fora de la convocatòria i et posa al llistat de transferibles. La Laura li dona la culpa al masclisme, però amiga, adona-te’n: si no poses un Borja Iglesias a la teva vida ets candidata a la fachosfera.