Orce i el pou dels errors

A mitjans del segle XX es pensava que l'arribada dels primers humans a Europa occidental havia estat molt recent. És a dir, ningú estava preparat per al que anava a passar. Va ser un jove doctorant en paleontologia qui, sota la batuta del director de l'Institut de Paleontologia de Sabadell, el Dr. Miquel Crusafont, va voler provocar a la comunitat científica. Un inquiet Josep Gibert va trobar proves dels primers Homo a Europa occidental més enllà del mig milió d'anys.

Durant la dècada dels 70 es pensava que Homo havia arribat a Europa a partir del mig milió d'anys. El matrimoni De Lumley i els seus treballs a Tautavel així ho ratificaven. Els ara Homo heidelbergensis van ser els protagonistes d'aquest i altres jaciments europeus. Desgraciadament, aquest mig milió d'anys es va ancorar com un paradigma monolític. Però tot l'anterior va canviar quan el jove Gibert li va proposar al seu director buscar vertebrats fòssils en el Plistocè de Granada. Amb això perseguia trobar paleohumans per la península Ibèrica. Gibert coneixia un lloc idoni per a tal objectiu, la conca granadina de Guadix. Aquesta regió havia estat un extens aiguamoll amb llacs i pantans durant el Plistocè. Crusafont va accedir i l’any 1976 Gibert i altres col·laboradors van realitzar una extensa i intensa prospecció per la regió.

Gibert va pensar que el millor lloc per a trobar vertebrats fòssils eren els límits d'aquell antic aiguamoll. Així que va vorejar els centenars de quilòmetres del llac i va trobar el que buscava. D'aquí en van sorgir, entre d’altres, els jaciments de Venta Micena i de Barranco León prop de la localitat d’Orce. Posteriors excavacions van donar grans fruits i l’any 1982 un fragment cranial trobat a Venta Micena va ser atribuït a un jove Homo. Posteriors dades moleculars del crani i la troballa de lítics i un molar a Barranco León, van demostrar que els humans havien arribat a la península feia més d’un milió d'anys. En definitiva, que Josep Gibert havia trencat el prejudici del mig milió d'anys.

Però la mort l’any 1983 del mentor de Gibert, Miquel Crusafont, va alterar tot allò. L’any 1984, i quan es va netejar de ganga la part interna del fragment cranial d’Orce, es va observar un petita cresta que el matrimoni De Lumley, que havien identificat com Homo l'exemplar, el van atribuir ara a un èquid. Durant el maig de 1984 la notícia va ser comunicada per la Junta d'Andalusia. Els titulars de premsa van ser sensacionalistes en sentenciar que l'home d’Orce era un ase, i fins i tot un portava per títol Home o Ruc. De sobte Gibert va passar de la glòria a l'infern sense poder aturar el tsunami que l’escombrava.

Després més veus van sorgir en contra de Gibert, sobretot entre alguns membres de la Universitat de Granada i de la Conselleria de Cultura de la Junta d'Andalusia. Aquí s’hi van afegir alguns catedràtics de paleontologia de Barcelona i València aconsellant a Gibert que fos més rigorós. En aquells dies un ja experimentava el que envoltava a Gibert. Fou durant les campanyes de 1984 i 1985 que vaig excavar a Venta Micena.

L’any 1995, i per a defensar-se de tants atacs, en Gibert va buscar el reconeixement internacional. Així, ell i col·laboradors, van organitzar un congrés en la pròpia localitat d’Orce. En aquells moments la pugna entre els jaciments d'Atapuerca i Orce ja havia començat. De fet tots dos competien pels fons estatals dedicats a les excavacions paleontològiques. En aquell context el congrés d’Orce va tensar la situació. El gran èxit que va tenir, tant a nivell d'assistents com de ponents, va revelar a Orce com un gran jaciment europeu.

Rellevants personatges de la paleoantropologia mundial es van donar cita en aquell congrés i fins i tot el National Geographic va batejar a Orce com l’Olduvai d'Europa. Al final part de la comunitat científica va acceptar les restes d’Orce com a humanes i això va despertar altres interessos. Segons el fill de Gibert allò va suscitar el temor entre els responsables d'Atapuerca. Si Orce passava a ser l’Olduvai d'Europa, ¿d'on obtindria Atapuerca fons governamentals? Al cap d’un any, i sota diferents ofertes laborals, l'equip d’Orce es va dispersar i Gibert va quedar aïllat. Aquí s’hi van ajuntar diferents factors, per una banda, el descrèdit de Gibert, i per l’altra la manca de finançament de l’equip. Avui dia molts dels seus antics col·laboradors treballen per al grup d'Atapuerca.

Van passar dos anys i en el 1997 els dirigents d'Atapuerca rebien el Premi Príncep d'Astúries. I fou precisament durant aquell 1997 quan El País va publicar un article afirmant que l'home d’Orce era un simple cavall, tot just quan Gibert sol·licitava que li atorguessin un permís d'excavació a Venta Micena. Posant diners de la seva butxaca va continuar treballant buscant més proves del seu home d’Orce. Així durant el 2003 va començar a preparar el terreny per a trobar-se amb una denúncia de la Junta d'Andalusia.

Segons el fill de Gibert se'ls va acusar d'haver destruït el jaciment en rebaixar dos metres un terraplè per a accedir al nivell objecte de l'excavació. Finalment, i durant el 2004, la Junta d'Andalusia va imposar una multa a Gibert i col·laboradors. Ell, el seu fill i un tècnic, havien de pagar uns 450.000 euros. Gibert, i per tal de depurar responsabilitats, va assumir només ell tot el deute. Per a això es va hipotecar i gairebé va perdre el seu habitatge familiar. Segons el seu fill, i a partir d'aquell moment, el seu pare va emmalaltir i tres anys més tard va morir.

Davant tanta polèmica científica cal preguntar-se quin error va cometre Gibert. Segons el seu amic, l'immunòleg García Olivares, Gibert va cometre diverses relliscades. En primer lloc, no va saber buscar-se el suport de la majoria dels paleontòlegs del país. En segon, i durant aquell 1983, va publicar prematurament el fragment cranial d’Orce. I, en tercer lloc, ho va fer en una revista menor, la del seu Institut de Paleontologia de Sabadell.

Quan vaig conèixer a Gibert l’any 1984, i després de diverses converses amb ell, diria que el seu error va ser el seu entusiasme, la seva imaginació i la seva imprudència. Tot això projectava una imatge de si mateix que molts van jutjar com a excèntrica, descurada i visionària. Avui dia els opositors de Gibert copen la premsa amb declaracions igual d'imaginatives, apassionades i entusiastes, però no per això se'ls desacredita. Deia Jules Verne que la ciència es compon de molts errors que son el pas cap a la veritat. En aquest sentit els errors de Gibert van encaixar molt bé amb el predit per Verne, ja que aquelles equivocacions van mostrar-nos que el paradigma europeu de mig milió d'anys va resultar erroni. Gibert, amb els seus errors, ens va regalar una cosa que encara perdura, que a Europa occidental, i contra tot pronòstic, fa més d’un milió d'anys els Homo ja hi havien arribat.